En el 2007 va aparèixer el primer prototip de l'ordinador portàtil de menys de 100 dòlars (83 euros) desenvolupat per Media Lab, una unitat de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Nicholas Negroponte, president i fundador d'aquesta prestigiosa institució, és el responsable d'aquest portàtil ideat per a vendre's en països pobres perquè sigui aplicat en l'educació.
La ONG Un portàtil per a cada nen que dirigeix Negroponte té com a primer objectiu la producció de 15 milions d'unitats en un any.
Brasil, Xina, Egipte, Tailàndia, Sud-àfrica seran per ara els primers a beneficiar-se d'aquest projecte, en la que participen també AMD, Brightstar, Google, News Corporation i Xarxa Hat.
El portàtil usa el sistema operatiu Linux i incorpora un processador a 500 MHz i 1GB de memòria. Inclou a més suport WiFi, 4 ports USB i una pantalla dual que permetrà canviar de blanc i negre a color. L'electricitat, problema comú en alguns països subdesenvolupats o en desenvolupament, es produirà a través d’una maneta que es farà girar manualment, ja que l’aparell només necessita 1 vat per a engegar-se.
A més, per al 2010 s’espera el “XO-2”, la segona generació d’aquests aparells, que tindrà 2 pantalles tàctils per a que pugui ser utilitzat com a llibre.
Comercialitzar un portàtil tan barat implica lògicament una dràstica reducció de costs en la producció i distribució. A més, per a reduir costs, aquest portàtil només es vendrà en grans quantitats i directament a ministeris d'educació que acceptin les condicions d'un portàtil per a cada nen i que els distribuiran com “llibres de text”.
Així doncs, el principal propòsit d’aquests ordinadors és reduir el factor de la bretxa digital present entre els països rics i pobres.
En el 2007 apareció el primer prototipo de ordenador portátil de menos de 100 dólares (83 euros) desarrollado por Media Lab, una unidad del Instituto Tecnológico de Massachussetts (MIT). Nicholas Negroponte, presidente y fundador de esta prestigiosa institución, es el responsable de este portátil ideado para venderse en países pobres para que sea aplicado en la educación.
La ONG Un portátil para cada niño que dirige Negroponte tiene como primer objetivo la producción de 15 millones de unidades en un año.
Brasil, China, Egipto, Tailándia, Sur-África serán por ahora los primeros en beneficiarse de este proyecto, en el que participan también AMD, Brightstar, Google, News Corporation y Red Hat.
El portátil usa el sistema operativo Linux e incorpora un procesador a 500 MHz y 1GB de memoria. Incluye además soporte WiFi, 4 puertos USB y una pantalla dual que permitirá cambiar de blanco y negro a color. La electricidad, problema común en algunos países subdesarrollados o en vías de desarrollo, se producirá a partir de una manecilla que se hará girar manualmente, ya que el aparato sólo necesita 1 watt para encenderse.
Además, para el 2010 se espera el “XO-2”, la segunda generación de estos aparatos, que constará de 2 pantallas táctiles para que pueda ser utilizado como libro.
Comercializar un portátil tan barato implica lógicamente una drástica reducción de costes en la producción y la distribución. Además, para reducir costes, este portátil sólo se venderá en grandes cantidades y directamente a ministerios de educación que acepten las condiciones de Un portátil para cada niño y que los distribuirán como “libros de texto”.
En definitiva, el principal propósito de estos ordenadores es reducir el factor de la brecha digital presente entre los países ricos y pobres.
2 comentarios:
Molt interessant!
Hi havia coses que no sabia
ànims i endavant!
No només els països en desenvolupament haurien d'aprofitar aquests microportàtils, a l'educació actual els ordinadors han d'estar presents i aquí mateix ens podriem aprofitar d'aquests.
Publicar un comentario