Pendrives autoexecutables

|


Normalment useu diferents ordinadors i no tenen les aplicacions que necessiteu o preferiu?
Potser son ordinadors públics i no els podeu instal·lar?

En els últims anys, amb l'augment de la capacitat dels pendrives, el seu abaratiment i el increment de la velocitat de transferència de dades via usb, a aparegut una nova aplicació per aquests, lluny del simple emmagatzemament de documents.
D'una banda existeixen programes que podem dur en el pendrive i sense necessitat d'instal·lar-los usar-los allà on ens fagin falta (encara que ocuparan més RAM i aniran més lents que la seva versió instal·lada al ordinador.
Per aquest cas un exemple clar es OpenOffice i es poden trobar molts altres a http://www.portablefreeware.com/ i buscant per Internet.

També tenim la opció de instal·lar els nostres propis programes i escollir com a destí el pendrive. Això no funcionarà sempre donat que alguns programes necessiten fer canvis al sistema per funcionar i en aquests casos farà falta una instal·lació complerta a cada ordinador.
D'altre banda tenim pendrives “autoexecutables”, els quals tenen menús que s'executen al introduir el pendrive a l'ordinador, d'aquesta manera apareixen assistents d'instal·lació o navegació, lo mateix que es podria fer amb un CD però amb els avantatges del pendrive (menor mida, major capacitat, possibilitat de guardar el nostre treball en aquest). A part els pendrives tenen el valor afegit de poder portar integrats emissors/receptors d'ones, com poden ser via mòbil o bluetooth, incrementant d'aquesta manera les seves possibilitats.
Per donar un exemple d'aquest cas podem parlar el dispositiu de connexió mòbil de Orange. Aquest es un pendrive una mica més gran que els habituals però que al introduir-lo al ordinador instal·la tot lo necessari i un cop finalitzat ens permet connectar-nos a Internet mitjançant la connexió mòbil.


¿Normalmente usáis diferentes ordenadores y no tiene aplicaciones que necesitéis o preferís? ¿Quizá son ordenadores públicos y no podéis instalarlos?

En los últimos años, con el aumento de la capacidad de los pendrives, su abaratamiento y el incremento de la velocidad de transferencia de datos vía usb, a aparecido una nueva aplicación para estos, lejos del simple almacenamiento de documentos.
Por un lado existen programas que podemos llevarlos en el pendrive y sin necesidad de instalarlos usarlos allá donde nos hagan falta (aunque ocuparán más RAM e irán algo más lentos que su versión instalada en el ordenador).
Para este caso un ejemplo claro es OpenOffice aunque podéis encontrar muchos otros en http://www.portablefreeware.com/ y buscando por Internet.

También tenemos la opción de instalar nuestros programas y elegir como destino nuestro pendrive, esto no funcionará siempre puesto que algunos programas necesitan hacer los cambios en el sistema para funcionar y en estos casos hará falta una instalación completa en cada ordenador.
Por otro lado tenemos pendrives “autoejecutables”, los cuales tienen menús que se ejecutan al introducir el pendrive en el ordenador, de este modo aparecen asistentes de instalación o navegación, lo mismo que se podría hacer con un CD pero con las ventajas del pendrive (menor tamaño, mayor capacidad, posibilidad de guardar nuestro trabajo en él). A parte los pendrives tienen el valor añadido de poder llevar integrados emisores/receptores de ondas, como puede ser vía móvil o bluetooth incrementando de este modo sus posibilidades.
Como ejemplo para este caso podemos hablar del dispositivo de conexión móvil de Orange. Es un pendrive algo más grande de lo habitual pero que al introducirlo en el ordenador instala todo lo necesario y una vez finalizado nos permite conectarnos a Internet mediante conexión móvil.

Dispositius d'emmagatzemament

|



DISCS DURS

Són dispositius d'emmagatzemament no volàtil. S'hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfície magnetitzada dels diversos discs (platter) que conté, els quals giren a gran velocitat.
Les característiques principals d'un disc dur són la seva capacitat d'emmagatzematge, la velocitat de transferència (en MB/s), i el temps d'accés (en mil•lisegons), que alhora ve condicionat per la velocitat de rotació (rpm o rotacions per minut).
Poden ser interns o externs i de diferents mides, però ens centrarem amb els externs, que es connecten per USB majoritàriament:
-Els de 3,5” necessiten una font d’alimentació externa i ofereixen 7200 rpm.
-Els de 2,5” de vegades incorporen 2 connectors USB per a poder funcionar sense haver-lo d’endollar a la xarxa elèctrica. Arriben a les 5400 rpm.
-Els de 1,8” són del tamany d’una targeta de crèdit i tenen les mateixes característiques que els de 2,5”.
- DISCS DURS SCSI
L'avantatge d'aquests discs no està en la seva mecànica, que pot ser idèntica a la d'un disc dur comú IDE (mateixa velocitat de rotació, mateix temps mitjà d'accés...) sinó que la transferència de dades és més constant i quasi independent de la càrrega de treball del microprocessador.
Això fa que l'avantatge dels discs durs SCSI sigui apreciable en ordinadors carregats de treball, com a servidors, ordinadors per a vídeo, etc., mentre que si l'única cosa que volem és carregar Word i fer una carta la diferència de rendiment amb un d’aquests discs serà inapreciable.
Els discs SCSI són una opció professional, de preu i prestacions elevades, per la qual cosa els fabricants sempre trien aquest tipus d'interfície per als seus discs de major capacitat i velocitat.

MEMÒRIES FLASH

Són un tipus de memòria que permet esborrar posicions de memòria en una operació programable. En altres paraules, és un xip de memòria que manté el seu contingut sense tensió d'alimentació.

- PENDRIVES
La memòria USB o llapis USB (també anomenada pendrive) és un petit dispositiu de memòria flaix que es pot connectar directament a un port USB. Permet l'emmagatzemament de tota mena de fitxers (imatges, fotos, música, pel•lícules, programes, etc.) i gaudir d'aquests fitxers en un ordinador, reproductor de música, de vídeo, etc...
Són dispositius molt comuns, ja que no necessiten cap complicada instal•lació per a poder-los usar. Són compatibles amb tots els sistemes operatius (GNU/Linux, Macintosh, Windows, etc.).
Alguns reproductors portàtils de MP3 són també memòries USB, però amb la capacitat de reproduir els fitxers sonors.

- TARGETES
Són molt utilitzades en càmeres digitals, PDA's, telèfons, reproductors de música, videoconsoles i altres aplicacions electròniques. Tenen una gran capacitat de re-gravabilitat, emmagatzematge, i són de dimensions petites.
El problema és que hi ha molts tipus diferents de targetes de memòria. Les més comunes són les Secure Digital (SD), Memory Stick i xD.

DISCS ÒPTICS

Són unes superfícies circulars de policarbonat on la informació es guarda fent uns surcs en la superfície del disc. L'accés a les dades per part d'un lector de disc òptic es realitza quan un material especial del disc, que sol ser d'alumini, és il•luminat amb un feix de llum làser. Els surcs de la superfície modifiquen el comportament del feix del làser reflectit i ens dónen la informació que conté el disc.
La informació d'un disc òptic és emmagatzemada seqüencialment en una espiral des del cercle més intern fins al més extern.

- Blu-ray Disc (BD)
És un suport molt semblant als CDs i DVDs, encara que bastant més car, però amb molta més capacitat. El format va ser desenvolupat per permetre gravar, reescriure i reproduir vídeo d'alta definició (HD) amb una resolució de fins a 1920x1080 píxels, així com emmagatzemar grans quantitats de dades.
Mentre que les tecnologies òptiques actuals dels discs tals com DVD utilitzen un làser vermell per a llegir i per a escriure dades, el nou format utilitza un làser blau -violeta, d'aquí el nom. Tot i utilitzar làsers diferents es poden fer compatibles amb una unitat òptica. L'avantatge d'aquest làser és que permet enfocar el punt del làser amb major precisió i, per tant, es pot incrementar la densitat de dades en la superfície del disc.

SSD

Una unitat d'estat sòlid (de l'anglès SSD, solid state drive) és un dispositiu d'emmagatzematge de dades que utilitza una memòria no volàtil (NAND) com la flash, o memòria volàtil com l'SDRAM, per a emmagatzemar dades, enlloc dels plats giratoris que es troben als discs durs convencionals. S’usen principalment en microportàtils com a substitució del disc dur convencional, ja que necessiten menys energia per funcionar i són de mida més reduïda.


Dispositivos de almacenamiento



DISCOS DUROS

Son dispositivos de almacenamiento no volátil. Se guardan grandes cantidades de datos digitales en la superficie magnetizada de los diversos discos (Platt) que contiene, los cuales giran a gran velocidad.
Las características principales de un disco duro son su capacidad de almacenamiento, la velocidad de transferencia (en Mb / s), y el tiempo de acceso (en milisegundos), que a su vez viene condicionado por la velocidad de rotación ( rpm o rotaciones por minuto).
Pueden ser internos o externos y de diferentes medidas, pero nos centraremos en los externos, que se conectan por USB mayoritáriamente:
-Los de 3,5 " necesitan una fuente de alimentación externa y ofrecen 7200 rpm.
-Los de 2,5 " a veces incorporan 2 conectores USB para poder funcionar sin tener que enchufar a la red eléctrica. Llegan a las 5400 rpm.
-Los de 1,8 " son del tamaño de una tarjeta de crédito y tienen las mismas características que los de 2,5".

- DISCOS DUROS SCSI

La ventaja de estos discos no está en su mecánica, que puede ser idéntica a la de un disco duro común IDE (misma velocidad de rotación, mismo tiempo medio de acceso ...) sino que la transferencia de datos es más constante y casi independiente de la carga de trabajo del microprocesador.
Esto hace que la ventaja de los discos duros SCSI sea apreciable en ordenadores cargados de trabajo, como servidores, ordenadores para vídeo, etc., mientras que si lo único que queremos es cargar Word y hacer una carta la diferencia de rendimiento con uno de estos discos será inapreciable.
Los discos SCSI son una opción profesional, de precio y prestaciones elevadas, por lo que los fabricantes siempre escogen este tipo de interfaz para sus discos de mayor capacidad y velocidad.

MEMORIAS FLASH

Son un tipo de memoria que permite borrar posiciones de memoria en una operación programable. En otras palabras, es un chip de memoria que mantiene su contenido sin tensión de alimentación.

- PENDRIVES
La memoria USB o dispositivo USB (también llamada Pendrive) es un pequeño dispositivo de memoria flash que se puede conectar directamente a un puerto USB. Permite el almacenamiento de todo tipo de archivos (imágenes, fotos, música, películas, programas, etc.) Y disfrutar de estos ficheros en un ordenador, reproductor de música, de vídeo, etc ...
Son dispositivos muy comunes, ya que no necesitan ningúna complicada instalación para poderlos usar. Son compatibles con todos los sistemas operativos (GNU / Linux, Macintosh, Windows, etc.).
Algunos reproductores portátiles de MP3 son también memorias USB, pero con la capacidad de reproducir los archivos sonoros.

- TARJETAS
Son muy utilizadas en cámaras digitales, PDA's, teléfonos, reproductores de música, videoconsolas y otras aplicaciones electrónicas. Tienen una gran capacidad de regravbabilidad, almacenamiento, y son de dimensiones pequeñas.
El problema es que hay muchos tipos diferentes de tarjetas de memoria. Las más comunes son las Secure Digital (SD), Memory Stick y xD.

DISCOS ÓPTICOS

Son unas superficies circulares de policarbonato donde la información se guarda haciendo unos surcos en la superficie del disco. El acceso a los datos por parte de un lector de disco óptico se realiza cuando un material especial del disco, que suele ser de aluminio, és iluminado con un haz de luz láser. Los surcos de la superficie modifican el comportamiento del haz del láser reflejado y nos dan la información que contiene el disco.
La información de un disco óptico es almacenada secuencialmente en una espiral desde el círculo más interno hasta el más externo.

- Blu-ray Disc (BD)
Es un soporte muy parecido a los CDs y DVDs, aunque bastante más caro, pero con mucha más capacidad. El formato fue desarrollado para permitir grabar, reescribir y reproducir vídeo de alta definición (HD) con una resolución de hasta 1920x1080 píxeles, así como almacenar grandes cantidades de datos.
Mientras que las tecnologías ópticas actuales de los discos tales como DVD utilizan un láser rojo para leer y para escribir datos, el nuevo formato utiliza un láser azul-violeta, de ahí el nombre. A pesar de utilizar láseres diferentes se pueden hacer compatibles con una unidad óptica. La ventaja de este láser es que permite enfocar el punto del láser con mayor precisión y, por tanto, se puede incrementar la densidad de datos en la superficie del disco.

SSD

Una unidad de estado sólido (del inglés SSD, solid state drive) es un dispositivo de almacenamiento de datos que utiliza una memoria no volátil (NAND) como flash, o memoria volátil como la SDRAM, para almacenar datos , en lugar de los platos giratorios que se encuentran en los discos duros convencionales. Se usan principalmente en microportátiles como sustitución del disco duro convencional, ya que necesitan menos energía para funcionar y son de tamaño más reducido.

Redes Sociales I

|



Quan parlem de xarxes socials fem referència a aquelles pàgines web que tenen com a objectiu la comunicació i la interacció entre els usuaris. En un principi l’eina utilitzada en la comunicació virtual van ser els fòrums (dedicats a compartir idees sobre un tema concret) i els xats (destinats a relacionar-se entre internautes).

Al 2002 van començar a aparèixer les xarxes socials, i al 2003, amb l’obertura de dues de les pàgines més populars (Myspace i Xing), es van fer famoses. La principal diferència que oferia en relació als anomenats anteriorment és la possibilitat d’agregar a les amistats que vulguis, tenint la elecció d’interactuar amb les persones desitjades.

Actualment, s’han comptabilitzat més de 200 pàgines que, al tenir competència, intenten oferir al usuari novetats per tal de no caure en l’oblit (com és el cas de Yahoo Mash, que al tenir moltes limitacions, no passà de la seva versió beta). Tuenti, Facebook i Myspace són les més famoses.

El seu impacte mediàtic és bastant actual, sobretot en el cas de Tuenti i Facebook, degut a un dels problemes de les xarxes: la privacitat.

Encara que puguem elegir amb qui parlar, multitud d’aplicacions de la mateixa pàgina fan que les teves fotografies, altres publicacions i amistats puguin tenir accés segons si ho requereix. La poca seguretat de les teves dades es va posar en dubte seriosament desprès de l’assassinat d’una dona anglesa pel seu exmarit, al veure al seu facebook que havia començat una nova relació amb un altre home o la Facebook Army, un grup de vàndals que acudeixen als events per tal de destrossar-ho.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades està portant a terme una campanya de conscienciació sobre la importància de donar accés a totes les dades. Tot i així, Facebook darrerament sol•licità l’opinió dels usuaris mitjançant un referèndum sobre la privacitat d’aquest.

Evidentment, tampoc són tot inconvenients, perquè per exemple, gràcies a Facebook s’ha dut a terme un projecte de donacions per tal de crear dos pous d’aigua a Mali.



Cuando hablamos de redes sociales hacemos referencia a ésas páginas web que tienen como objetivo la comunicación y la interacción entre los usuarios.

En un principio la herramienta utilizada en la comunicación virtual fueron los foros (dedicados a compartir ideas sobre un tema en concreto) y los chats (destinados a la relación entre internautas).

En el 2002 empezaron a aparecer las redes sociales, y al 2003, con la apertura de dos de las páginas más populares (Myspace y Xing), se hicieron famosas. La principal diferencia que ofrecía en relación a los nombrados anteriormente es la posibilidad de agregar a las amistades que quieras, teniendo la elección de interactuar con las personas deseadas.

Actualmente, se han contabilizado más de 200 páginas que, al tener competencia, intentan ofrecer al usuario novedades para no caer en el olvido (como es el caso de Yahoo Mash, que al tener muchas limitaciones, no pasó de su versión beta). Tuenti, Facebook y Myspace son las más conocidas.

Su impacto mediático es bastante actual, sobretodo en el caso de Tuenti y Facebook, debido a uno de los problemas de las redes: la privacidad.

Aunque que podamos elegir con quién hablar, multitud de aplicaciones de la misma página pueden tener acceso a tus fotografías, otras publicaciones y información de tus amistades si lo requiere. La poca seguridad de tus datos se puso en duda seriamente después del asesinato de una mujer inglesa por su exmarido, al ver que en su Facebook había empezado una nueva relación con otro hombre, o la Facebook Army, un grupo de vándalos que acuden a los eventos anunciados por dicha página para destrozarlos.

La Agencia Española de Protección de Datos está llevando haciendo una campaña de conscienciación sobre la importancia de dar acceso a todos tus datos. Aún así, Facebook solicitó la opinión de los usuarios mediante un referéndum sobre la privacidad de éste.

Evidentemente, no todo son inconvenientes, porque por ejemplo, gracias a Facebook se llevó a cabo un proyecto de donaciones para crear dos pozos de agua en Mali.


Foto realizada por Mar Lizana