Internet del futur

• Català
• Castellano

Predir com serà l’Internet del futur es pot sintetitzar dient velocitat, velocitat i més velocitat. La web que avui utilitzem, amb les seves pàgines i links, va sorgir a finals dels anys vuitanta per solucionar la necessitat de compartir ràpidament la informació entre científics; amb l’augment de la informació, aquesta necessitat segueix més vigent que mai i, gràcies als avenços aconseguits, una autèntica revolució en la comunicació està a punt d’arribar en benefici de tots.

A les nostres cases la banda ampla (tecnologia que permet la transmissió de dues o més senyals a través d’un mateix mitjà) que tenim és de com a molt uns 10 Megabits per segon, però en investigació s’arriba a necessitar com a mínim des d’un Gigabit per segon (1000 Mb) fins a 10 Gigabits per segon (10.000 Mb). Els científics necessiten aquestes connexions tan ràpides perquè la quantitat d’informació que es genera en experiments científics és enorme, milers de milions de Gigabits que cal transportar a nivell mundial amb celeritat.

Segons Víctor Castelo, enginyer del centre tècnic d’informàtica del CSIC, en només deu anys tots podrem tenir unes velocitats que arribaran als 100 Megabits per segon, deu vegades més del que tenim ara. Per gaudir a casa d’aquestes connexions tan ràpides serà necessari substituir l’actual cablejat de parell trenat de coure del famós ADSL per fibra òptica. La velocitat és quelcom que la tecnologia està facilitant amb la posada en funcionament de WDM (Wavelength Division Multiplexing) y la seva versió ampliada DWDM (Dense Wavelength Division Multiplexing), sistema que utilitza les fibres òptiques de forma simultània amb varis canals de distinta longitud d’ona i, per tant, permet multiplicar la velocitat base de la fibra, fins i tot de les actualment instal·lades.

En un futur no gaire llunyà, les expectatives són que podrem assolir sistemes que arribaran a transportar 1000 Gigabits per segon, és a dir un Terabit per segon. Per fer-nos una idea del que això representa, estem davant d’una capacitat que permetria transmetre 15.000 pel·lícules de 3 hores cada una, en un segon.

Per a més informació podeu consultar:

Castelo Gutiérrez, Víctor; Ruiz Martínez, Pedro Miguel. Videoconferencia y CSCW: La base tecnológica para la formación en línea y el trabajo en grupo [en línia] <http://www.ucm.es/info/multidoc/multidoc/revista/num8/castelo.html> [Consulta: 16 abril 2009]

RTVE. Tres Catorce: en red 01.02.2009
<http://www.rtve.es/television/20090326/red-tres14-febrero/254274.shtml>
[Consulta: 16 abril 2009]

Predecir como será el Internet del futuro se podría resumir como velocidad, velocidad y otra vez velocidad. La web que hoy usamos, con sus páginas y sus links, surgió a finales de los 80 para solucionar la necesidad de compartir con rapidez información entre científicos. Con el aumento de la información, esa necesidad sigue más vigente que nunca y, gracias a los avances conseguidos, una auténtica revolución en la comunicación está a punto de llegar para beneficiarnos a todos.

En nuestras casas la banda ancha (tecnología que permite la transmisión de dos o más señales a través de un mismo medio) que tenemos es de cómo mucho unos 10 Megabits por segundo, pero en investigación se llega a necesitar como mínimo desde un Gigabit por segundo (1000 Mb) hasta 10 Gigabits por segundo (10.000 Mb). Los científicos necesitan estas conexiones tan rápidas porque la cantidad de información que se genera en experimentos científicos es enorme, miles de millones de Gigabits que hay que transportar a nivel mundial con rapidez.

Según Víctor Castelo, ingeniero del centro técnico de informática del CSIC, en sólo diez años todos podremos tener unas velocidades que llegarán a los 100 Megabits por segundo, diez veces más de lo que tenemos ahora. Para tener en casa estas conexiones tan rápidas será necesario sustituir el actual cableado de cobre del famoso ADSL por fibra óptica. La velocidad es algo que la tecnología esta facilitando con la puesta en funcionamiento de WDM (Wavelength Division Multiplexing) y su versión ampliada DWDM (Dense Wavelength Division Multiplexing), sistema que utiliza las fibras ópticas de forma simultánea con varios canales de distinta longitud de onda y, por tanto, permite multiplicar la velocidad base de la fibra, incluso de las actualmente instaladas.

En un futuro no muy lejano las expectativas son que podremos llegar a sistemas que llegarán a transportar 1000 Gigabits por segundo, es decir un Terabit por segundo. Para hacernos una idea de lo que esto representa, estamos ante una capacidad que permitiría transmitir 15.000 películas de 3 horas cada una, en un segundo.

Para más información podéis consultar:

Castelo Gutiérrez, Víctor; Ruiz Martínez, Pedro Miguel. Videoconferencia y CSCW: La base tecnológica para la formación en línea y el trabajo en grupo [en línea] <http://www.ucm.es/info/multidoc/multidoc/revista/num8/castelo.html> [Consulta: 16 abril 2009]

RTVE. Tres Catorce: en red 01.02.2009 [en línea]
<http://www.rtve.es/television/20090326/red-tres14-febrero/254274.shtml>
[Consulta: 16 abril 2009]

Linux

• Català
• Castellano

Linux

Saps que és Linux? Per què fer-lo servir? Els seus punts forts?
En aquest article os oferim una introducció a Linux partint d'una comparativa amb Windows que és el sistema operatiu més fet servir.

Linux és un sistema operatiu que poc a poc va guanyant terreny a l'altre sistema operatiu més conegut, Windows.

Característiques principals de Linux:

• És de codi obert: el que vol dir que qualsevol amb els coneixements suficients de programació pot optar per ampliar dit sistema o moldejar-lo com vulgui. També com molts altres programes de codi obert té una comunitat immensa de gent que contribueixen a que el sistema creixi, creen programes gratuïts i solucionen errors. Linux consta de diferents distribucions que no són més que diferents camins d'evolució que ha pres el mateix programa en funció de quin grup de persones treballa en ell.
  Aquest sistema el podem trobar per Internet per a la seva descàrrega directa i totalment gratuïta.


• L'estètica i la funcionalitat: Windows es va fer popular pel seu interfície d'escriptori, abans d'aquest només hi havia sistemes operatius per comandaments i això va ser un gran pas. Linux va començar sent un sistema on el més important era la funcionalitat i s'ha seguit treballant amb comandaments tot i que ha anat incorporant més i més trets similars a Windows a nivell gràfic per a que cada vegada costi menys fer el canvi d'un sistema a l'altre, però sempre tindrem la opció d'abandonar la part gràfica i operar completament a través d'una consola de comandaments.


• L'estructura del sistema: en si el tipus de memòria que fan servir és diferent i també molts dels procedimients habituals, això afegint un gran interès per fer-los segurs, ja que des de fa temps es fan servir com a servidors, els fan sistemes bastant segurs i estables. Serà molt més difícil que se'ns infecti un sistema de Linux o que se'ns torni inestable i ens obligarà a reinicis succesius, programes que es tanquen, etc (fet habitual a la llarga amb Windows).

En aquest cas us recomanem la distribució Ubuntu el qual és dels més populars del moment per la seva interfície amigable i sencilla, la seva gestió de programes intern i en concret aquest ha estat creat per una empresa però segueix sent gratuït i a més a més es poden demanar CDs d'instalació gratuïts que envien a la direcció que desitgis a https://shipit.ubuntu.com/.

+Si vols saber-ne més, fes clic aquí per a més informació.

- Contreure información

---

Lin­­­ux o GNU/Linux és un sistema operatiu de llicència lliure (GPL) creat al 1991 a Hèlsinki, Finlàndia per Linus Trovalds; d’aquí el nom del sistema operatiu. Ho va aconseguir realitzant canvis a un clon d’Unix basant-se en els seus coneixements en el sistema operatiu Minix per tal de poder implementar-ho en els comutadors amb el processador Intel 386.

Linux no és només el nom del sistema operatiu sinó també del nucli o kernel del sistema. Quan diem GNU/Linux, estem dient que el nostre sistema operatiu té el kernel Linux i com a estructura (llibreries) GNU. Aquestes utilitats GNU van ser creades per Richard Stallman i la Free Software Foundation.

Tant Linux con GNU,des del seu inici, han estat programari lliure. A partir de la primera creació del nucli Linux, Linus Torvald va fer una crida a tots els programadors per col·laborar en el desenvolupament de Linux.

Actualment Linux és utilitzat en la creació de moltes distribucions de software lliure SuSE, Mandriva, Debian, Ubuntu, etc., tot i que no totes aquestes distribucions provenen de comunitats de programari lliure, el que vol dir que no totes les distribucions tenen el codi obert a modificacions per els usuaris.

Actualment Linux es relaciona amb un pingüí ja que és la mascota del projecte.

Com ja sabem en un inici Linux no era un sistema operatiu apte per a l’entorn escriptori sinó que tot els canvis i accessos a programes es feia a partir d’una consola i codis, per tant no era accessible per a tots els usuaris. Els entorns d’escriptori més usuals actualment per Linux són:

• 
  KDE. (K Desktop Enviroment)va ser creat al 1996 per Matthias Ettrich. Aquest entorn de finestres està basat en les llibreries Qt, el que en un principi els hi va portar problemes amb els membres del projecte GNU ja que aquestes llibreries no eren programari lliure i era una contradicció usar-les dins d’un entorn de programari lliure. Aquestes llibreries ja són de llicència GPL des de 2000.
  KDE actualment no només està disponible per Linux sinó també per Unix, Solaris, etc., inclòs Windows que utilitza l’arquitectura de KDE en les seves llibreries de Win32 (la base del sistema operatiu Windows).
  Com a curiositat en un inici la K de KDE havia de ser una C de Cool Desktop Enviroment, però com que ja existia la companya Common Desktop Enviroment, es va quedar una K. La mascota d’aquest projecte és un drac anomenat Konqui.
  És l’escriptori per defecte de Mandriva i SuSE.
  
• 
  GNOME. Al Igual que KDE, és un entorn d’escriptori per a Unix i Linux sota la tecnologia X-Windows i forma part del projecte GNU. Va ser creat per Miguel de Icaza, a diferencia de KDE les llibreries en les que es basa GNOME són GTK, originalment creades per el programa d’edició d’imatges GIMP. Aquest projecte es va crear per fer accessible a tot tipus d’usuaris Linux, actualment esta tutoritzat per la Fundació GNOME. Les distribucions que porten GNOME són moltes ja que és el més estandarditzat, algunes d’aquestes son Ubuntu o Debian. El logo de GNOME és la petjada d’un peu.
  
• 
  Xfce (XForms Common Enviroment). Actualment aquestes sigles són enteses com XFree Cholesterol Enviroment perquè el consum de memòria tant del processador com de la targeta gràfica és mínim, això es a causa de que és un sistema que no té gaire elements decoratius. Al igual que els anteriors és un sistema de finestres elaborat per a Unix i derivats, però en aquest cas els arxius per retocar els sistema estan ocults per a l’usuari. El creador de Xfce va ser Oliver Fourdan, i al igual que en GNOME es va basar en les llibreries GTK tot i que el gestor de finestres en aquest cas és Thunar. Aquest entorn de finestres no és fàcil de trobar a les distribucions de Linux, el podem trobar com a opcional a Fedora i Debian.

Linux

¿Sabes que es Linux? ¿Por que usarlo? ¿Sus puntos fuertes?
En este artículo os ofrecemos una introducción a Linux a partir de una comparativa con Windows que es el sistema más usado.

Linux es un sistema operativo que poco a poco va ganando terreno al otro sistema operativo más conocido, Windows.
Rasgos principales de Linux:

• Es de código abierto: lo que quiere decir que cualquiera con los conocimientos suficientes de programación puede optar a ampliar dicho sistema o amoldárselo como quiera. Y también como muchos otros programas de código abierto cuenta con comunidades inmensas de gente que contribuyen a que el sistema crezca, crean programas gratuitos y solucionan errores. Linux cuenta con diferentes distribuciones que no son más que diferentes caminos de evolución que ha tomado el mismo programa en función de que grupo de personas trabaja en ello.
  Este sistema lo podemos encontrar por internet para su descarga directa y totalmente gratuita.


• La estética y funcionalidad: windows se hizo popular por su interfaz de escritorio, antes de ello sólo habia sistemas operativos por comandos y eso fue un gran salto. Linux empezó siendo un sistema donde primava la funcionalidad y se ha seguido trabajando con comandos aunque ha ido incorporando más y más rasgos similares a windows a nivel gráfico para que cada vez cueste menos hacer el salto de un sistema a otro, pero siempre tendremos la opción de abandonar la parte gráfica y operar completamente a través de una consola de comandos.


• La estructura del sistema: en si el tipo de memoria que usan es diferente y también muchos de los procedimientos habituales, eso sumando un gran interés por hacerlos seguros, ya que desde hace tiempo se usan como servidores, los hacen sistemas bastantes seguros y estables. Será mucho más difícil que se nos infecte un sistema de Linux o que se nos volviera inestable y nos obligara a reinicios sucesivos, programas que se cierran, etc (cosa habitual a la larga con Windows).

En este caso os recomendamos la distribución Ubuntu el cual es de los más populares del momento por su interfaz amigable y sencilla, su gestión de programas interno y en concreto este ha sido creado por una empresa pero sigue siendo gratuito y a más a más se pueden pedir CDs de instalación gratuitos que envían a la dirección que quieras en https://shipit.ubuntu.com/.

+Si quieres saber más, haz clic aquí para más información.

- Contraer información

---

Linux o GNU/Linux es un sistema operativo de licencia libre (GPL) creado en 1991 en Helsinki, Finlandia por Linus Torvalds, de aquí el nombre del sistema operativo. Para crear este sistema operativo se baso en un clon de Unix i realizó cambios a partir de sus conocimientos en el sistema Minix para así poder implementar-lo el los procesadores Intel 386.

Linux no es solo un nombre de un sistema operativo sinó también el núcleo o Kernel del sistema. Cuando decimos que nuestro sistema operativo es GNU/Linux, estamos diciendo que nuestro sistema operativo tiene el Kernel de Linux i como estructura (librerias) GNU. Las utilidades GNU fueron creadas por Richard Stallman conjuntamente con la Free Software Foundation.

Tanto Linux como GNU, des del principio. han sido de licencia libre.a partir de la primera creación del núcleo de Linux, Linus Torvald izo una llamada a todos los programadores para colaborar el desarrollo de Linux.

Actualmente Linux se usa en la creación de muchas distribuciones de Software libre: SuSE, Mandriva, Debian, Ubuntu, etc., aunque no todas estas distribuciones son de comunidades de software libre, lo que quiere decir que no todas las distribuciones tiene el código en abierto para realizar cambios.

Actualmente Linux se relaciona con un pingüino ya que es la mascota del proyecto.
Como ya sabemos en in inicio Linux no era un sistema operativo accesible para todos los usuarios, ya que no existía entorno de escritorio y todas las tareas se tenían que realizar a partir de consola. Los entornos de escritorio más usados actualmente son:

• 
  KDE (K Desktop Enviroment) fue creado en 1996 por Mattihas Ettrich. Este entorno de ventanas está basado en las librerias Qt, lo que en un principio les causó problemas con ,os miembros de GNU ya que estas librerías no eran software libre y era una contradicción utilizarlas dentro de un entorno de software libre. Estas librerías ya son de licencia GPL desde 2000.
  KDE actualmente no solo está disponible para Linux sino que también para Unix, Solaris, etc., Incluido Windows que utiliza la arquitectura de KDE en sus librerias Win32 (la base del sistema operativo Windows).
  Como curiosidad en un principio la K de KDE había de ser una C de Cool Desktop Enviroment, pero como ya existía una compañía llamada Common Desktop Enviroment, se quedó solo la K. la mascota de ste proyecto es un dragón llamado Konqui.
  Es el escritorio por defecto de Mandriva i SuSE.
  
• 
  GNOME. Al igual que KDE es un entorno de escritorio para Unix i Linux bajo la tecnología W-Windows y forma parte del proyecto GNU. Fue creado por Miguel de Icaza, a diferencia de KDE las librerías en las que se basa GNOME son GTK, originalmente creadas para el programa de edición de imágenes GIMP. Este proyecto se creo para hacer accesible a todo tipo de usuarios Linux, actualmente está autorizado por la Fundación GNOME. Las distribuciones que utilizan GNOME son muchas ya que es el más estándar, las más famosas son Debian i Ubuntu. El logo de GNOME es una huella del pie.
  
• 
  

Xkce (XForms Common Enviroment). Actualmente estas siglas tienen otro significado, XFree Cholesterol Enviroment, porqué el consumo de memoria tanto del procesador como de la tarjeta gráfica es mínimo, esto es gracias a que es un sistema que no tiene muchos elementos decorativos. Al igual que los anteriores es un sistema de ventanas creado para Unix y derivados, pero en este caso los archivos que permiten retocar el sistema están ocultos a los usuarios. El creador de Xfce fue Oliver Fourdan, y al igual que en GNOME se baso el las librerías GTK aunque en este caso el gestor de ventanas es Thunar. Este entorno de ventanas no es fácil de encontrar en las distribuciones de Linux, aunque el el caso de Debian y Fedora lo podemos encontrar de manera opcional.

Fotografia per Mar Lizana

Virtual Box

• Català
• Castellano

¿Mai us ha passat de voler instal·lar o utilitzar un programa i que no us funcioni perquè el vostre ordinador és "massa modern" per dit programa?

Aquesta situació no seria tan inusual, hi ha molts programes que per la seva antiguitat ja no funcionarien correctament en els ordinadors que usem avui dia. Tampoc ens sortiria a compte buscar un ordinador adecuat i instal·lar un sistema operatiu antic per només un programa (a més de necessitar el doble d'espai pels dos ordinadors i la consecuent instalació elèctrica).

Existeixen programes que poden emular altres sistemes operatius dins del que tinguem. Després de la deguda configuració (escollir el sistema operatiu, la ram, l'espai del disc dur que deixarem a aquest sistema, etc) tindrem disponible un espai per instal·lar el sistema operatiu que volguem. Un cop que estigui tot instal·lat, de manera àgil, podrem entrar en el sistema i executar el programa, tindrem una
finestra en la que veurem el escriptori del sistema operatiu que haguem instal·lat i en el que podrem fer qualsevol cosa que faríem si l'haguéssim instal·lat de la forma convencional.

A part podem destacar una altra utilitat. Qualsevol problema que poguéssim tenir amb aquest sistema emulat no afectarà al nostre sistema normal, així que podem experimentar amb la configuració dels sistemes, instal·lacions o inclús córrer el risc de ser infectats per virus o troians sense que això posi en perill les nostres dades del altre sistema operatiu.

Ara mencionarem dos programes que responen a l'exposat, encara que es poden trobar d'altres.

Un gratuït i potent és VirtualBox el qual compta amb actualitzacions freqüents i tot l'habitual pels programes de codi obert. A més compta amb versions per les diferents platafores així que ho pot fer servir tot el món. També compta amb un assistent complert per a la creació dels nostres sistemes.
Un altre a mencionar es VMware. Porta en circulació molt més temps però presenta l'inconvenient de ser de pagament (i bastant car) i preferible per usar-lo només a Windows.

Per usar ambdós ens faran falta certs coneixements de sistemes, però compten amb manuals que ens ajudaran amb cada aspecte del programa.

¿Nunca os ha pasado el querer instalar o utilizar un programa y que no funcione porque vuestro ordenador es “demasiado moderno” para dicho programa?

Esta situación no sería tan inusual, hay muchos programas que por su antigüedad ya no funcionaría correctamente en los ordenadores que se usan hoy en día y tampoco nos saldría a cuenta buscar un ordenador adecuado y instalar un sistema operativo antiguo para solo un programa (a parte de necesitar el doble de espaio para los dos ordenadores y la consiguiente instalación).

Existen programas que pueden emular otros sistemas operativos dentro del que tengamos. Tras la debida configuración (elegir el sistema operativo, la ram, el espacio del disco duro que dejaremos a este sistema, etc) tendremos disponible un espacio para instalar el sistema operativo que queramos. Una vez que todo esté instalado, de manera ágil, podremos entrar en el sistema y ejecutar el programa, contaremos como una ventana en la que veremos el escritorio del sistema operativo que
hayamos instalado y en el que podremos hacer cualquier cosa que haríamos si lo hubiéramos instalado de la forma convencional.

A parte podemos destacar otra utilidad. Cualquier problema que podamos tener con este sistema emulado no afectará a nuestro sistema normal, así que podemos experimentar con la configuración de los sistemas, instalaciones o incluso correr el riesgo de ser infectados por virus o troyanos sin que esto ponga en peligro nuestros datos del otro sistema operativo.

Ahora mencionaremos dos programas que responden a lo explicado, aún así se pueden encontrar otros.

Uno gratuito y potente es VirtualBox el cual cuenta con actualizaciones frecuentes y todo lo que es habitual para los programas de código abierto. Además cuenta con versiones para las diferentes plataformas así que lo puede usar todo el mundo. Cuenta con un asistente completo para la creación de nuestros sistemas.
Otro a mencionar es VMware el cual lleva en circulación mucho más tiempo pero presenta el inconveniente de ser de pago (y bastante caro) y preferible para usarlo solo en Windows.

Pasa usar ambos nos harán falta ciertos conocimientos de sistemas,
pero cuenta con manuales que nos ayudarán en cada aspecto del
programa.

Delicious

• Català
• Castellano

Imagineu-vos que esteu lluny del vostre ordinador personal, necessiteu anar a una pàgina web per resoldre una necessitat d'informació i no us recordeu del nom de la pàgina web, sabeu que aquesta pàgina la teniu guardada als marcadors (favoritos) del vostre navegador.

Com resoldre el problema?

Actualment, hi ha uns quants llocs web que et permeten resoldre el problema, http://delicious.com i http://www.startaid.com en són exemples.

Aquests llocs web et permeten accedir a la llista de pàgines web que tu decideixis guardar, des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet.

Quan et dones d'alta a Delicious, et permet importar des del teu navegador els teus marcadors, aquest fet et permet guanyar temps si auqesta és la teva intenció, si no és el cas, pots decidir no importar aquests llocs web seleccionant la opció Skip Step 2. Hi ha dos opcions a l'hora d'importar els marcadors, que te'ls agafi tots i els afegeixi als teus marcadors del Delicious (Easy import) o una opció més controlada per part de l'usuari (Custom import).

Dins de la opció Custom import, et dóna la possibilitat de seleccionar si volem que siguin d'accés públic o privat els nostres marcadors i et permet que automàticament afegeixi els tags (descriptors) més populars de cada lloc web.

Més tard, quan ja has anat modificant els teus marcadors tant a Delicious com al teu navegador, si vols importar nous marcadors del navegador al Delicious et permet importar només aquells que no tinguis ja dins de la llista del Delicious.

El major problema que pot donar Delicious és que la classificació dels marcadors es fa a través de tags, i no et dóna la possibilitat d'organitar-los en carpetes, així que haurem de deicidir quins són els tags pels quals voldrem recuperar cada lloc web.

L'avantatge que té Startaid sobre Delicious és aquesta darrera opció, és a dir, que et permet classificar els teus marcadors per categories (carpetes), apart de per tags.

En les dues aplicacions web, ens ofereixen tutorials per tal de treure tot el profit possible a aquestes.

Imaginad que os encontráis lejos de vuestro ordenador personal, necesitáis ir a un página web para resolver una necesidad de información y no os acordáis del nombre de la página, sabéis que esta página la tenéis guadada en los favoritos de vuestro navegador.

¿Cómo resolver el problema?

Actualmente, hay diferentes sitios web que te permiten resolverlo, http://delicious.com i http://www.startaid.com son ejemplos.

Estos sitios web te permiten acceder a la lista de páginas web que tú decidas guardar, desde cualquier ordenador con conexión a Internet.

Cuando te das de alta en Delicious, te permite importar desde tu navegador tus favoritos, este hecho te permite ganar tiempo si esta es tu intención, si no es el caso, puedes decidir no importar estos sitios web seleccionando la opción Skip Step 2. Hay dos opciones a la hora de importar los marcadores, que los coja todos y los añada a tus favoritos del Delicious (Easy import) o una opción más controlada por parte del usuario (Custom import).

Dentro de la opción Custom import, nos da la posibilidad de seleccionar si queremos que sean de acceso público o privado nuestros marcadores, y te permite que automáticamente añada los tags (descriptores) más populares para cada sitio web.

Más tarde, cuando ya hemos ido modificando nuestros favoritos, tanto en Delicious como en nuestro navegador, si deseamos importar nuevos favoritos, del navegador al Delicious, te permite impotar sólo aquellos que no tengas ya dentro de la lista de Delicious.

El mayor problema que puede dar Delicious es que la clasificación de los favoritos se hace a través de tags, y no te da la posibilidad de organizarlos en carpetas, de éste modo deberemos decidir cuales son los tags por los cuales querremos recuperar cada sitio web.

Esta es la principal ventaja que tiene Startaid sobre Delicious, es decir, que te permite clasificar sus favoritos por categorías (carpetas), además de por tags.

En las dos aplicaciones web, nos ofrecen tutoriales con los que sacar el máximo provecho posible de estas.

Mobile World Congress

• Català
• Castellano

El Congrés Mundial del Mòbil (Mobile World Congress) organitzat per la GSMA, associació global de la telefonia mòbil, ha tingut lloc del dia 16 al 19 de febrer i ha sigut un esdeveniment dedicat a les tecnologies de la mobilitat, en el que operadors, fabricants de xarxes i dispositius i programari presenten els seus projectes.
Aquest congrés mundial que celebra la seva tercera edició a Barcelona estrena nom enguany ja que ha deixat de denominar-se 3GSM World Congress per a ampliar els seus horitzons davant la revolució que està suposant la convergència de les tecnologies i ha passat a anomenar-se Mobile World Congress.
Prop de 1.200 empreses, grans i petites, de 191 països, es donen cita en aquest esdeveniment que serà visitat per més de 50.000 professionals i en el que es veuran des de les tecnologies més tradicionals, a les que encara estan en fase d'investigació, passant per centenars d'aplicacions que estan preparades per a ser llançades al mercat.
Alguns dels productes més destacats són:
LG GD910: és un telèfon-rellotge, té tecnologia 3G i connectivitat HSDPA, amb una pantalla LCD tàctil d'1,43 polzades, vídeo conferència, reproducció d'arxius MP3 i reconeixement de veu.
Toshiba TG01: Té pantalla tàctil WVGA de 4.1 polzades amb 800 x 480 píxels de resolució, connectivitat HSDPA, GPS i processador Qualcomm Snapdragon de 1GHz!
Sony Ericsson Idou: Telèfon amb pantalla tàctil de 3,5" amb més de 16 milions de colors i càmera de 12Mpx.
Samsung Omnia HD: Serà el primer mòbil comercial a gravar vídeos en resolució HD de 1280 x 720 píxels. Té, a més, una càmera de 8 mpx, GPS, WiFi, connector HDMI i vindria en versions de 8 i 16 GB.
SIMSense: Una targeta SIM amb sensor de moviment que servirà perquè el dispositiu executi diferents accions en funció del moviment que es realitzi amb aquest.
Carregador universal: GSMA lidera la iniciativa mundial per a la implementació d'un carregador universal de telèfons mòbils a partir del 2012, que usarà una connexió Micro-USB.
Windows Mobile 6.5: En la nova versió del sistema operatiu de Microsoft per a dispositius mòbils s'ha potenciat controlar els terminals amb els dits.

Fonts de les imatges i el text:

http://www.elpais.com

http://www.celularis.com

http://todopocketpc.com/

El 7 de març visiteu-nos per poder descobrir què és DELICIOUS!

El Congreso Mundial del Móvil (Mobile World Congress) organizado por la GSMA, asociación global de la telefonía móvil, ha tenido lugar del día 16 al 19 de febrero y ha sido un evento dedicado a las tecnologías de la movilidad, en el que operadores, fabricantes de redes y dispositivos y software presentan sus proyectos.
Este congreso mundial que celebra su tercera edición en Barcelona estrena nombre este año ya que ha dejado de denominarse 3GSM World Congress para ampliar sus miras ante la revolución que está suponiendo la convergencia de las tecnologías y ha pasado a llamarse Mobile World Congress.
Cerca de 1.200 empresas, grandes y pequeñas, de 191 países, se dan cita en este evento que será visitado por más de 50.000 profesionales y en el que se verán desde las tecnologías más tradicionales, a las que todavía están en fase de investigación, pasando por centenares de aplicaciones que están preparadas para ser lanzadas al mercado.
Algunos de los productos más destacados son:

LG GD910: és un telèfono-reloj, tiene tecnologia 3G y conectividad HSDPA, con una pantalla LCD táctil de 1,43 pulgadas, vídeo conferencia, reproducción de arxivos MP3 y reconocimiento de voz.
Toshiba TG01: Tiene pantalla táctil WVGA de 4.1 pulgadas con 800 x 480 píxeles de resolución, conectividad HSDPA, GPS y procesador Qualcomm Snapdragon de 1GHz!
Sony Ericsson Idou: Teléfono con pantalla táctil de 3,5" con más de 16 millones de colores y cámara de 12Mpx.
Samsung Omnia HD: Será el primer móvil comercial en grabar videos en resolución HD de 1280 x 720 píxeles. Tiene, además, una cámara de 8 mpx, GPS, WiFi, conector HDMI y vendría en versiones de 8 y 16 GB.
SIMSense: Una tarjeta SIM con sensor de movimiento que servirá para que el dispositivo ejecute diferentes acciones en función del movimiento que se realice con éste.
Cargador universal: GSMA lidera la iniciativa mundial para la implementación de un cargador universal de teléfonos móviles a partir del 2012, que usará una conexión Micro-USB.
Windows Mobile 6.5: En la nueva versión del sistema operativo de Microsoft para dispositivos móviles se ha potenciado controlar los terminales con los dedos.

Fuentes de las imagenes y el texto:
http://www.elpais.com

http://www.celularis.com

http://todopocketpc.com/

El 7 de març visiteu-nos per poder descobrir què és DELICIOUS!