Els telecentres

• Català
• Castellano

Al 2006 France Telecom va realitzar una enquesta de la que s’extreia que només el 40 % de la població espanyola accedia amb freqüència a Internet. Els últims estudis de finals de 2008 mostren que aquest percentatge ha augmentat en un 10%, però tot i així continua sent molt poc. Més alarmant és el fet de que, segons les mateixes enquestes, més d’un 30% de la població considera que Internet no li és útil per a res. Per fomentar l’ús de la xarxa i ensenyar les perspectives i noves oportunitats que aquesta pot oferir als ciutadans, sobretot a aquells que per les seves circumstàncies personals puguin quedar-ne exclosos (usuaris de les zones rurals i urbà-marginals), s’estan desenvolupant les xarxes de telecentres. A nivell espanyol és el Ministeri d’Indústria qui les impulsa, desenvolupades a través de l’entitat pública “red.es”; en l'àmbit català és la Generalitat qui ha engegat un projecte propi: la Xarxa de Telecentres de Catalunya. L’objectiu principal del telecentre és no només el d’oferir un lloc des d’on accedir a Internet, sinó el d’esdevenir autèntics punts d’assesorament i formació ciutadana en l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), oferint recursos tecnològics que poden ser des de sistemes d'informació agrícoles o ramaders, fins a aplicacions de telemedicina que permetin realitzar consultes a experts i diagnòstics a distància, passant per programes de suport a l’educació o de suport al desenvolupament d’iniciatives empresarials. Amb tot això es vol també evitar l’èxode d’emprenedors, professionals i treballadors qualificats cap a zones més industrialitzades, així com atreure noves activitats i persones cap al seu territori.
A Youtube hi ha vídeos explicatius molt entenedors.



Aquest és de la Xarxa de Telecentres de Catalunya. Si voleu veure el de la Red Española de Telecentros, aneu a la versió castellana d'aquest article, que ve a continuació.

En 2006 France Telecom realizó una encuesta de la que se extraía que sólo el 40% de la población española usaba frecuentemente Internet. Los últimos estudios apuntan que ese porcentaje ha aumentado en un 10% pero sigue siendo muy poco. Más alarmante es el hecho de que, según las mismas encuestas, más de un 30% de la población considera que Internet no le sirve para nada. Para fomentar el uso de la red y mostrar las perspectivas y nuevas oportunidades que esta puede ofrecer a los ciudadanos, sobretodo a aquellos que por sus circunstancias personales pueden quedar excluídos (usuarios de zonas rurales y urbano-marginales, se están desarrollando las redes de telecentros. A nivel español es el Ministerio de Indústria quien las impulsa, desarrolladas a través de la entidad pública "red.es"; en el ámbito catalán la Generalitat ha iniciado un proyecto propio: la "Xarxa de Telecentres de Catalunya". El objetivo principal del telecentro no sólo es ofrecer un lugar desde el que acceder a Internet, sinó convertirse en auténticos centros de asesoramiento y formación ciudadana en el uso de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación (TIC, ofreciendo recursos tecnológicos que pueden ir desde sistemas de información agrícolas o ramaderos, hasta a aplicaciones de telemedicina que permitan realizar consultas a expertos y diagnósticos a distancia, pasando por programas de apoyo a la educación o al desarrollo de iniciativas empresariales. Con todo esto se quiere también evitar el éxodo de emprendedores, profesionales y trabajadores cualificados hacia zonas más industrializadas, así como atraer nuevas actividades y personas hacia su territorio.
En Youtube hay varios vídeos explicativos muy claros.



Este es sobre la Red Española de Telecentros. Si queréis ver el de la Red de telecentros de Cataluña, id a la versión catalana de este artículo.

La Privacitat i Google

• Català
• Castellano

Des de fa uns anys, i cada cop més, la empresa Google està per tot arreu i els seus productes s'han convertit en elements imprescindibles per a la vida de tots nosaltres. El seu primer producte mundialment famós, el cercador Google, ha millorat molt del que era a l'inici. Peró Google no s'ha aturat aquí sinó que ha seguit incorporant tota mena de serveis i programes sense parar de créixer fins arribar a ser una de les empreses més poderoses del món en només 10 anys.
La seva política ha estat marcada per oferir totes les seves eines gratuïtes a l'usuari final i obtenir els beneficis del seu servei de publicitat per empreses Adwords. Un altre servei que ha donat molta fama a Google ha sigut el seu correu web gmail, per ser ràpid i oferir més espai del que probablement puguem arribar a omplir (en la majoria dels casos). I seria llarg, i difícil, anomenar tots el projectes propis de Google i en els que col·labora. En tots ells d'alguna manera pren part la publicitat i s'anuncia a sí mateix.

I és que tot aquest imperi està basat en la publicitat. Per una banda Google cobra als usuaris per anunciar-se i per l'altra paga (menys del que cobra) un preu fix per clic rebut als usuaris que posin anuncis a les seves webs.

Peró això de la publicitat no ho ha inventat Google... Van ser pioners en la personalització de la publicitat: hi ha un robot que llegeix el nostre correu i webs en busca de paraules clau i ens envia selectivament la publicitat relacionada. Sempre han promès que cap informació d'aquesta es emmagatzemada (a nivell dels correus) però qui ho sap del cert? A més un cop estem autentificats amb el compte de gmail no seria tan difícil guardar un registre de comportament de totes les pàgines que visitem... entre elles el cercador. Així, queda al descobert que no tot surt tan gratuït com sembla ja que, en realitat, a canvi estem donant part de la nostra privacitat.
Vegeu sinó dos exemples més que Google ha posat en marxa als Estats Units:
- Google ofereix un número d'informació telefònica totalment gratuït. On està el truc? S'ha dit que totes les converses són enregistrades per un posterior estudi de la veu, l'objectiu es crear un programari capaç de reconèixer tot el què diuen les persones, i això pot tenir diverses aplicacions. Quan estigui llest aquest programari tindrà un valor incalculable. I aquesta mateixa informació utilitzada per fins estadístics ja paga el servei (i aquesta estadística sempre es interessant per les empreses, per saber que busca la població, les tendències, etc).
- Recentment s'ha publicat que es podien preveure les allaus de pacients amb grip als hospitals gracies al cercador de Google. Si en una zona geogràfica es detecta que hi ha molta gent buscant informació sobre la grip és que probablement estiguin apareixent casos d'aquesta malaltia i sigui qüestió de dies que es noti l'increment als hospitals.

Podem dir que Google fa grans avenços en tecnologia i els posa d'una manera o altra a l'abast de tothom. Tot i així no podem dir que ens surtin totalment gratis. Estem disposats a pagar el preu de la nostra privacitat a canvi d'aquests serveis? Digueu-nos la vostra opinió!

Desde hace unos años, y cada vez más, la empresa Google está por todas partes y sus productos se han convertido en elementos imprescindibles para la vida de todos nosotros. Su primer producto mundialmente famoso, el buscador Google, ha mejorado mucho desde sus inicios. Pero Google no se ha detenido aquí sino que ha continuado incorporando todo tipo de servicios y programas sin parar de crecer hasta ser una de las empresas más poderosas del mundo en tan sólo 10 años.
Su política ha estado marcada por ofrecer todas sus utilidades gratuitas al usuario final y obtener los beneficios de su servicio de publicidad para empresas Adwords. Otro servicio que ha dado mucha fama a Google ha sido el correo web gmail, por ser más rápido y ofrecer más espacio del que probablemente podamos llegar a llenar (en la mayoría de casos). Y sería largo y difícil mencionar todos los proyectos propios de Google y en los que colabora. En todos ellos de alguna manera toma parte la publicidad y se anuncia si mismo.

Y es que todo este imperio está basado en la publicidad. Por un lado Google cobra a los usuarios por anunciarse y por otro paga (menos de lo que cobra) un precio fijo por clic recibido a los usuarios que pongan anuncios en sus webs.

Pero esto de la publicidad no lo ha inventado Google... Fueron los pioneros en la personalización de la publicidad: hay un robot que lee nuestro correo y webs en busca de palabras clave y nos envía selectivamente la publicidad relacionada. Siempre han prometido que ninguna de esta información es almacenada (a nivel de los correos) pero ¿quien lo sabe seguro? Además una vez autentificados con la cuenta de gmail no sería tan difícil guardar un registro de comportamiento de todas las páginas que visitamos... entre ellas el buscador. Así queda al descubierto que no todo sale tan gratuito como parece ya que, en realidad, a cambio estamos dando parte de nuestra privacidad.
Mirad sino dos ejemplos más que Google ha puesto en marcha en los Estados Unidos:
- Google ofrece un número de información telefónica totalmente gratuito. ¿Dónde está el truco? Se ha dicho que todas las conversaciones son grabadas para un posterior estudio de la voz, el objetivo es crear un programa capaz de reconocer todo lo que dicen las personas, y eso puede tener diversas aplicaciones. Cuando esté listo este programa tendrá un valor incalculable. Y esa misma información utilizada para fines estadísticos ya paga el servicio (y esa estadística siempre es interesante para las empresas, para saber que busca la población, las tendencias, etc)
- Recientemente se ha publicado que se podían prever los aludes de pacientes con gripe en los hospitales gracias al buscador de Google. Si en una zona geográfica se detectan que hay mucha gente buscando información sobre la gripe significa que probablemente estén apareciendo casos de esa enfermedad y sea cuestión de días que se note el incremento en los hospitales.

Podemos decir que Google hace grandes progresos en tecnología y los pone de una manera u otra al alcance de todos. Pero no podemos decir que nos salga totalmente gratis. ¿Estamos dispuestos a pagar el precio de nuestra privacidad a cambio de esos servicios? ¡Decidnos vuestra opinión!

Els microportàtils, segona part.

• Català
• Castellano

Aquest article és una continuació de l'entrada sobre microportàtils i es centra en els models assequibles per als estudiants.
Per fer una petita introducció, el terme netbook el va introduir Intel per referir-se a aquells portàtils de baix cost que tenen la funció bàsica de conectar-se a Internet i aplicacions d'ofimàtica, això ho va aconseguir creant processadors amb un procés de fabricació de 45 nanòmetres (el que permet un tamany més reduit del processador) i amb una optimització del consum de bateria. Aquests ordinadors també són coneguts com UMPC (Ultra Mobile PC) o Subportàtil.
Actualment ja hi ha varies empreses que es dediquen a fabricar aquests portàtils a preus molt competitius. Aquí us mostrarem alguns exemples dels portàtils que hi ha actualment i que són una bona opció per aquells estudiants que en volen un per a la universitat.
Les seves característiques principals són:
Pantalla petita. Entre 7 i 10 polzades.
Processador bàsic. Per tant jugar a jocs o processar imatges i vídeos és bastant complicat.
Pes molt baix. Normalment menys d’un quilo.
Els sistemes operatius poden ser o Windows o Linux. En el cas dels UMPC, molts van amb Windows mobile.
Els discs durs poden ser de dos tipus. Els normals (HDD) o uns anomenats SSD que són dispositius d'emmagatzematge de dades construits a partir de les memòries Flash o memòries volàtils com les SDRAMs.Donat els seu pes s’ometen alguns perifèrics com el CD, els ports USB, etc.
Actualment els més venuts són tres:

Asus EEEPC

Acer One

MSI Wind

Tot i que trobem altres com el de HP, Lenovo (marca de IBM), Dell, HTC etc.
Els preus d’aquests portàtils oscil·len entre 300 euros i 500 euros. El preu, a més, baixa si el sistema operatiu que porta és lliure, ja que no s’han de pagar llicències.
Per això des de Tecnobid recomanem a tots aquells usuaris que no tinguin encara portàtil o que se'l volen canviar, que mirin també aquesta opció ja que és barata i de gran portabilitat.

Fonts consultades
Intel Atom (Wikipedia)

SSD (Wikipedia)

Netbooks (Wikipedia)

Este artículo es la continuación de la entrada sobre micropotàtiles i se centra en los modelos asequibles para los estudiantes.
Como introducción decir que el termino netbook ha sido reintroducido por Intel para referirse a aquellos portátiles de bajo coste dónde sus funciones básicas son conectarse a Internet y tareas de ofimática, esto lo consiguieron creando procesadores con un proceso de fabricación de 45 nanómetros (lo que permite un tamanyo más reducido del procesador) y una optimización de la bateria. Estos ordenadores también son conocidos como UMPC (Ultra Mobile PC) o Subportátil.
Actualmente ya hay varias empresas que se dedican a fabricar estos portátiles a precios muy competitivos. Aquí os mostraremos algunos ejemplos de los portátiles que hay actualmente, ya que son una buena opción para aquellos estudiantes que quieran un portátil para la universidad a precio bajo.
Sus características principales son:
Pantalla pequeña. Entre 7 y 10 pulgadas.
Procesador básico. Por lo tanto jugar a juegos o procesar imagen y video será bastante difícil.
Peso muy bajo. Normalmente menos de un quilo.
Los sistemas operativos pueden ser Windows o Linux. En el caso de los UMPC muchos van con Windows Mobile.
Los discos duros pueen ser de dos tipos. los normales (HDD) o los llamados SSD que son dispositivos de almacenamiento de datos construidos a partir de memòrias Flash o de unidades volátiles como las SDRAMs.
Dado el peso se omiten algunos periféricos como el CD, el USB, etc.
Actualmente los más vendidos son tres:

Asus EEEPC


Acer One


MSI Wind

Aunque encontramos otros como el de HP, Lenovo (marca de IBM), Dell, HTC etc.
Los precios de estos portátiles van de 300 euros a 500 euros. El precio baja si el sistema operativo incluido es libre ya que no se tienen que pagar licencias.
Por esto, desde Tecnobid recomendamos a todos aquellos usuarios que no tengan aún un portátil o que se lo quieran cambiar, que miren también esta opción ya que es barata y de gran portabilidad.

Fuentes consultadas
Intel Atom (Wikipedia)

SSD (Wikipedia)

Netbooks (Wikipedia)

Chrome i la batalla dels navegadors

• Català
• Castellano

L’empresa Google poc a poc controla la oferta d’Internet, dominant les aplicacions que més demanda tenen per part dels usuaris; començant pel cercador, ha anat creant i traient al mercat diferents eines que han tingut un gran éxit com Google Maps o Calendar entre altres.

En aquesta ambició comercial ha tret al mercat Chrome, un navegador per competir amb Mozilla Firefox, Internet Explore 8 (IE8), Safari, Opera, etc. La descàrrega del Chrome es pot fer des d'aquí: http://www.google.com/chrome.

Amb l’arribada de Chrome, el recentment estrenat navegador de Google, l’usuari té una opció més per a escollir entre l’ampli ventall de programes per a navegar per la web, tot i que, per tradició, mandra o manca de coneixements, els usuaris prefereixen el que s’inclou en el seu sistema operatiu.

Google ha apostat per la simplicitat i el rendiment al crear el seu navegador. Comparant-lo amb els demés, és molt senzill instal•lar Chrome perquè permet conservar les dades ja existents d’altres programes, com els marcadors (favoritos). La interfície és minimalista. No hi ha un menú tradicional i fins i tot la barra de navegació és única. Anomenada Omnibox, serveix per a tot: teclejar les direccions de les pàgines web, cercar mots o tornar a consultar les webs visitades.















Omnibox, és un sistema que suggereix llocs web a mesura que tecleges la URL (direcció web) a la barra de direccions. Es diu que els caràcters que es teclegen són enviats a Google encara que no hagis clicat Enter. Segons Cnet, l’empresa a més a més guarda un 2% d’ells juntament amb la IP corresponent. La Electronic Frontier Foundation ja ha manifestat la seva preocupació al respecte.

Chrome juga amb avantatge respecte als altres navegadors: el que li passa a una pestanya no afecta a les demés, és a dir, si una s’espatlla les demés segueixen funcionant.

Però per trobar-se encara en una versió en proves, algunes web poden no veure’s correctament fins que es torni a redissenyar; en això Firefox el supera ja que compleix els estàndards web i és prou flexible amb webs mal dissenyades; fet que és totalment oposat a IE8, flexible amb webs mal dissenyades però amb una pobre gestió dels estàndards web.

Observeu, sinó, com ambdós navegadors passen els tests proposats per el Web Standars Project : Acid 2 Browser test (http://www.webstandards.org/action/acid2/); Acid 3 Browser test (http://www.webstandards.org/action/acid3/).

Una altra avantatge de Firefox respecte a Chrome i IE8 és que està disponible per a diverses plataformes (Windows, GNU/Linux, Mac OS X,...), i que disposa d'una comunitat d'usuaris molt activa que ha desenvolupat moltes extensions; però Chrome és probable que respongui a aquesta debilitat.

Per finalitzar, una petita llista dels navegadors que hi ha disponibles per a dispositius mòbils:


* Opera mobile: és el més utilitzat ja que és ràpid reproduint flash i segueix les directrius del web. http://www.opera.com/mobile/

* Fennec: De Firefox, té les mateixes prestacions que l'opera però és una miqueta més lent reproduïnt flash.

* IRIS Browser: Ocupa molt poc i casi no gasta recursos de la pda, és igual de compatible que l'Opera i també reprodueix molt bé el flash. http://www.torchmobile.com/

* Internet Explorer: és igual que per a PC, consumeix molta bateria i memòria, no carrèga bé les pàgines i no segueix els estandarts.

* Skyfira: És gratuït i és igual de ràpid que l'opera. http://www.skyfire.com/about


Així doncs com deia Antonio Machada caminante, no hay camino, se hace camino al andar.

Quin serà el camí de Chrome?

















Imatge extreta del diari Público (http://www.publico.es/ciencias/tecnologia/148367/sencillez/compatibilidad/frente/anos/experiencia)


Vincles relacionats:


http://es.wikipedia.org/wiki/Comparativa_de_navegadores_web

La empresa Google poco a poco controla la oferta de Internet, dominando las aplicaciones que más demanda tienen por parte de los usuarios; comenzando por el buscador, ha ido creando y sacando al mercado diferentes herramientas que han tenido un gran éxito como Google Maps, Calendar entre otros.

En esta ambición comercial ha sacado al mercado Chrome, un navegador para competir con Mozilla Firefox, Internet Explorer 8 (IE8), Safari, Opera, etc. La descarga del Chrome se puede realizar desde aquí: http://www.google.com/chrome.

Con la llegada de Chrome, el recientemente estrenado navegador de Google, el usuario tiene una opción más para escoger dentro del amplio abanico de programas para navegar por el web aunque, por tradición, pereza o falta de conocimientos de los usuarios prefieren el que se adjunta con el sistema operativo.

Google ha apostado por la simplicidad y el rendimiento al crear su navegador. Comparandolo con los demás, es muy sencillo de instalar Chrome porque permite conservar los datos ya existentes de otros programas, como los favoritos. La interfície es minimalista. No hay un menú tradicional y hasta la barra de navegación es única. Con el nombre de Omnibox, sirve para todo: teclear las direcciones de la páginas web, buscar nombres o volver a consultar los webs visitados.















Omnibox, es un sistema que sugiere sitios web en el momento que tecleas la URL (dirección web) en la barra de direcciones. Se dice que los caracteres que se teclean son enviados a Google aunque no hayas tecleado Enter. Según Cnet, la empresa además guarda un 2% de ellos junto a la IP correspondiente. La Electronic Frontier Foundation ya ha manifestado su preocupación al respecto.

Chrome juega con ventaja respecto a los otros navegadores: lo que le pasa a una pestaña no afecta a las demás, es decir, si una se estropea las demás siguen funcionando.

Pero al encontrarse aún en una versión de prueba, algunos web pueden no verse correctamente hasta que se vuelvan a rediseñar; en esto Firefox lo supera ya que cumple los estándares web, es uno de los navegadores más respetuosos con las ‘reglas web’; hecho que es totalmente opuesto a IE8 que tiene una pobre gestión de los estandares web.

Observad, sino como ambos navegadores pasan los test propuestos por el Web Standard Project : Acid 2 Browser test [ http://www.webstandards.org/action/acid2/]; Acid 3 Browser test http://www.webstandards.org/action/acid3/.

Otra ventaja de Firefox respecto a Chrome y IE8 es que está disponible para diversas plataformas (Windows, GNU/Linux, Mac OS X,…), y que dispone de una comunidad de usuarios muy activa que ha desarrollado muchas extensiones; pero Chrome es probable que responda a esta debilidad.

Para finalizar, una pequeña lista de navegadores que hay disponibles para dispositivos móviles:

* Opera mobile: es el más utilizado ya que es rápido reproduciendo flash i sigue las directrices del web.

Link: http://www.opera.com/mobile/

* Fennec: De Firefox, tiene las mismas prestaciones que el Opera pero es un poco más lento reproduciendo flash.

* IRIS Browser: Ocupa muy poco y casi no gasta recursos de la pda, es igual de compatible que el Opera y también reproduce muy bien el flash.

Link:http://www.torchmobile.com/

* Internet Explorer: es igual que para el PC, consume mucha batería y memoria, no carga bien las páginas y no sigue los estándares.

* Skyfira: Es gratuïto y es igual de rápido que el Opera.

Link: http://www.skyfire.com/about

De éste modo como decía Antonio Machado “caminante, no hay camino, se hace camino al andar.”

Cuál será el camino de Chrome?

















Imagen extraída del diario Público (http://www.publico.es/ciencias/tecnologia/148367/sencillez/compatibilidad/frente/anos/experiencia)

Enlaces relacionados:

http://es.wikipedia.org/wiki/Comparativa_de_navegadores_web

Netvibes, el teu escriptori virtual

• Català
• Castellano

Netvibes és un recurs en línia gratuït que pretén substituir la pàgina d’inici del navegador. Permet crear a la nostra mida un portal, escriptori virtual, que pot ser públic, privat o mixt. En ell podem posar una sèrie de mòduls o ginys, més coneguts com a widgets o gadgets, de molts tipus diferents com per exemple: fonts de notícies (RSS), el temps meteorològic, l’accés al teu compte de correu web, etc. Tots aquests recursos estan llistats a la teva pàgina d’administració un cop t’has registrat en el servei, i són fàcils d’incorporar i col·locar (pel senzill sistema d’arrossegar i desar) dins de la nostra pàgina personalitzada. La idea és que puguis trobar tota la informació que necessites de manera fàcil i ràpida.

Configurat com a pàgina d’inici en el nostre explorador, ens pot estalviar molt de temps de navegació. Per altre costat té un gran potencial d’ús, doncs permet afegir altres eines útils: calendaris, llistes de tasques, xat, traductors, etc.

Netvibes segueix la tendència de crear comunitats “online” (com Facebook, per exemple), doncs podem cercar en els portals d’altres persones i agafar idees. Si ens ve de gust podem afegir-los com a favorits (amics) i així accedir a ells en futures ocasions de forma ràpida. Amb la intenció de crear una comunitat, tots els usuaris disposen d’un “mur”, una mena de taulell virtual d’anuncis o pàgina pública on qualsevol visitant pot penjar-hi comentaris i comunicar-se amb nosaltres. A l’ensems, també podem respondre en el mateix mur.

Per organitzar els nostres continguts, i com que cada cop afegim més i més coses, les pestanyes ens faciliten organitzar-los adaptant-se al nostre gust o necessitats. És a dir, Netvibes implementa les pestanyes (igual que existeixen en els navegadors) permetent-nos crear vàries pàgines i configurar cadascuna d’elles per separat, amb els continguts que desitgem. Si no volem que tot això sigui públic podem fer-ho privat, tot o només en part, molt fàcilment amb uns pocs “clics”. A més a més compta amb una visita guiada (en anglès) que ens permet tenir una idea general de tot el que ens pot oferir aquest servei.

Com a dada d’interès, diferents entitats públiques de Catalunya han incorporat ja aquesta web de forma interna per a la seva organització. Netvibes ofereix, de manera senzilla, l’accés centralitzat als serveis que ofereixen aquestes entitats, des de qualsevol terminal que tingui accés a Internet.

Un exemple de biblioteca (en aquest cas al País Basc) que ha creat el seu propi Netvibes i l’ha posat a disposició del públic es pot visitar ahttp://www.netvibes.com/muskizkoliburutegia

A Tecnobid no ens en hem volgut estar i hem creat el nostre propi Netvibes, que anirà recollint informació relacionada amb les noves tecnologies que, igual que Netvibes, tenen possibilitats d’aplicació al món de les biblioteques i la Documentació. Pots visitar-lo a http://www.netvibes.com/tecnobid , i si trobes una font interessant no dubtis en fer-nos-la arribar.

Si ens vols agregar com a font de RSS al teu Netvibes només has de visitar http://es.eco.netvibes.com/widgets/296525/blog-tecnobid i clicant a "Add to Netvibes" es farà automàtic.

Aquí acaba aquest article, en 13 dies la següent entrega: “Chrome i la batalla dels navegadors”

Netvibes es un recurso en línea gratuito que pretende sustituir a la página de inicio del navegador. Permite crear a nuestra medida un portal, escritorio virtual, que puede ser público, privado o mixto. En este podemos colocar una serie de módulos o widgets, también llamados gadgets, de muy diferentes tipos como: fuentes de noticias (RSS), el tiempo meteorológico, acceso a tu cuenta de correo web, etc. Todos estos recursos se encuentran listados en tu página de administración una vez te das de alta en el servicio, y son fáciles de insertar y colocar (por el sencillo método de “arrastra y suelta”) dentro de nuestra página personalizada. La idea es que puedas encontrar toda la información que necesitas de forma fácil y rápida.

Configurado como página de inicio en nuestro explorador, nos puede ahorrar mucho tiempo de navegación. Por otro lado tiene un gran potencial de uso, en base a la adición de otras herramientas como calendarios, listas de tareas, chat, traductores, etc.

Netvibes se suma a la tendencia de crear comunidades “online” (como Facebook, por ejemplo), podemos buscar en los portales de otras personas y conseguir ideas. Si nos apetece podemos añadirlos como nuestros favoritos (amigos) para poder acceder a ellos en futuras ocasiones de forma rápida. En el intento de crear una comunidad, todos los usuarios cuentan con un "muro", una especie de tablón de anuncios o página pública donde cualquier visitante puede colgar comentarios y así comunicarse con nosotros. A su vez, también podemos responder en el mismo muro.

Para organizar nuestros contenidos, y como que cada vez ponemos más y más cosas, las pestañas nos facilitan organizarlos a nuestro gusto o necesidades. Es decir, Netvibes implementa las pestañas (tal como existen en los navegadores) para que podamos crear varias páginas y configurar cada una de ellas por separado, con los contenidos que queramos. Si no queremos que todo esto sea público podemos poner parte o todo en privado fácilmente con pocos clics. Además cuenta con una visita guiada (sólo en inglés) que nos permite tener una idea general de todo lo que nos puede ofrecer este servicio.

Como dato de interés, varias entidades públicas de Cataluña están ya usando esta web de forma interna para su organización. Netvibes ofrece, de una manera sencilla, el acceso centralizado a los servicios que ofrecen estas entidades, desde cualquier terminal que tenga acceso a Internet .

Un ejemplo de biblioteca (en este caso en el País Vasco) que ha creado su propio Netvibes y lo ha puesto a disposición del público se puede visitar en http://www.netvibes.com/muskizkoliburutegia

En TecnoBiD no hemos querido ser menos y hemos creado nuestro Netvibes , que irá recogiendo información relacionada con el mundo de las bibliotecas y la Documentación en relación a las nuevas tecnologías. Puedes visitarlo en http://www.netvibes.com/tecnobid , y si encuentras una fuente interesante , no dudes en hacérnosla llegar!

Si nos quieres agregar como fuente RSS en tu Netvibes sólo visita que visitar http://es.eco.netvibes.com/widgets/296525/blog-tecnobid y haciendo click en "Add to Netvibes" se hará automáticamente.

Aquí acaba este artículo, en 13 días la siguiente entrega: "Chrome y la batalla de los navegadores"