Pendrives autoexecutables

|


Normalment useu diferents ordinadors i no tenen les aplicacions que necessiteu o preferiu?
Potser son ordinadors públics i no els podeu instal·lar?

En els últims anys, amb l'augment de la capacitat dels pendrives, el seu abaratiment i el increment de la velocitat de transferència de dades via usb, a aparegut una nova aplicació per aquests, lluny del simple emmagatzemament de documents.
D'una banda existeixen programes que podem dur en el pendrive i sense necessitat d'instal·lar-los usar-los allà on ens fagin falta (encara que ocuparan més RAM i aniran més lents que la seva versió instal·lada al ordinador.
Per aquest cas un exemple clar es OpenOffice i es poden trobar molts altres a http://www.portablefreeware.com/ i buscant per Internet.

També tenim la opció de instal·lar els nostres propis programes i escollir com a destí el pendrive. Això no funcionarà sempre donat que alguns programes necessiten fer canvis al sistema per funcionar i en aquests casos farà falta una instal·lació complerta a cada ordinador.
D'altre banda tenim pendrives “autoexecutables”, els quals tenen menús que s'executen al introduir el pendrive a l'ordinador, d'aquesta manera apareixen assistents d'instal·lació o navegació, lo mateix que es podria fer amb un CD però amb els avantatges del pendrive (menor mida, major capacitat, possibilitat de guardar el nostre treball en aquest). A part els pendrives tenen el valor afegit de poder portar integrats emissors/receptors d'ones, com poden ser via mòbil o bluetooth, incrementant d'aquesta manera les seves possibilitats.
Per donar un exemple d'aquest cas podem parlar el dispositiu de connexió mòbil de Orange. Aquest es un pendrive una mica més gran que els habituals però que al introduir-lo al ordinador instal·la tot lo necessari i un cop finalitzat ens permet connectar-nos a Internet mitjançant la connexió mòbil.


¿Normalmente usáis diferentes ordenadores y no tiene aplicaciones que necesitéis o preferís? ¿Quizá son ordenadores públicos y no podéis instalarlos?

En los últimos años, con el aumento de la capacidad de los pendrives, su abaratamiento y el incremento de la velocidad de transferencia de datos vía usb, a aparecido una nueva aplicación para estos, lejos del simple almacenamiento de documentos.
Por un lado existen programas que podemos llevarlos en el pendrive y sin necesidad de instalarlos usarlos allá donde nos hagan falta (aunque ocuparán más RAM e irán algo más lentos que su versión instalada en el ordenador).
Para este caso un ejemplo claro es OpenOffice aunque podéis encontrar muchos otros en http://www.portablefreeware.com/ y buscando por Internet.

También tenemos la opción de instalar nuestros programas y elegir como destino nuestro pendrive, esto no funcionará siempre puesto que algunos programas necesitan hacer los cambios en el sistema para funcionar y en estos casos hará falta una instalación completa en cada ordenador.
Por otro lado tenemos pendrives “autoejecutables”, los cuales tienen menús que se ejecutan al introducir el pendrive en el ordenador, de este modo aparecen asistentes de instalación o navegación, lo mismo que se podría hacer con un CD pero con las ventajas del pendrive (menor tamaño, mayor capacidad, posibilidad de guardar nuestro trabajo en él). A parte los pendrives tienen el valor añadido de poder llevar integrados emisores/receptores de ondas, como puede ser vía móvil o bluetooth incrementando de este modo sus posibilidades.
Como ejemplo para este caso podemos hablar del dispositivo de conexión móvil de Orange. Es un pendrive algo más grande de lo habitual pero que al introducirlo en el ordenador instala todo lo necesario y una vez finalizado nos permite conectarnos a Internet mediante conexión móvil.

Dispositius d'emmagatzemament

|



DISCS DURS

Són dispositius d'emmagatzemament no volàtil. S'hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfície magnetitzada dels diversos discs (platter) que conté, els quals giren a gran velocitat.
Les característiques principals d'un disc dur són la seva capacitat d'emmagatzematge, la velocitat de transferència (en MB/s), i el temps d'accés (en mil•lisegons), que alhora ve condicionat per la velocitat de rotació (rpm o rotacions per minut).
Poden ser interns o externs i de diferents mides, però ens centrarem amb els externs, que es connecten per USB majoritàriament:
-Els de 3,5” necessiten una font d’alimentació externa i ofereixen 7200 rpm.
-Els de 2,5” de vegades incorporen 2 connectors USB per a poder funcionar sense haver-lo d’endollar a la xarxa elèctrica. Arriben a les 5400 rpm.
-Els de 1,8” són del tamany d’una targeta de crèdit i tenen les mateixes característiques que els de 2,5”.
- DISCS DURS SCSI
L'avantatge d'aquests discs no està en la seva mecànica, que pot ser idèntica a la d'un disc dur comú IDE (mateixa velocitat de rotació, mateix temps mitjà d'accés...) sinó que la transferència de dades és més constant i quasi independent de la càrrega de treball del microprocessador.
Això fa que l'avantatge dels discs durs SCSI sigui apreciable en ordinadors carregats de treball, com a servidors, ordinadors per a vídeo, etc., mentre que si l'única cosa que volem és carregar Word i fer una carta la diferència de rendiment amb un d’aquests discs serà inapreciable.
Els discs SCSI són una opció professional, de preu i prestacions elevades, per la qual cosa els fabricants sempre trien aquest tipus d'interfície per als seus discs de major capacitat i velocitat.

MEMÒRIES FLASH

Són un tipus de memòria que permet esborrar posicions de memòria en una operació programable. En altres paraules, és un xip de memòria que manté el seu contingut sense tensió d'alimentació.

- PENDRIVES
La memòria USB o llapis USB (també anomenada pendrive) és un petit dispositiu de memòria flaix que es pot connectar directament a un port USB. Permet l'emmagatzemament de tota mena de fitxers (imatges, fotos, música, pel•lícules, programes, etc.) i gaudir d'aquests fitxers en un ordinador, reproductor de música, de vídeo, etc...
Són dispositius molt comuns, ja que no necessiten cap complicada instal•lació per a poder-los usar. Són compatibles amb tots els sistemes operatius (GNU/Linux, Macintosh, Windows, etc.).
Alguns reproductors portàtils de MP3 són també memòries USB, però amb la capacitat de reproduir els fitxers sonors.

- TARGETES
Són molt utilitzades en càmeres digitals, PDA's, telèfons, reproductors de música, videoconsoles i altres aplicacions electròniques. Tenen una gran capacitat de re-gravabilitat, emmagatzematge, i són de dimensions petites.
El problema és que hi ha molts tipus diferents de targetes de memòria. Les més comunes són les Secure Digital (SD), Memory Stick i xD.

DISCS ÒPTICS

Són unes superfícies circulars de policarbonat on la informació es guarda fent uns surcs en la superfície del disc. L'accés a les dades per part d'un lector de disc òptic es realitza quan un material especial del disc, que sol ser d'alumini, és il•luminat amb un feix de llum làser. Els surcs de la superfície modifiquen el comportament del feix del làser reflectit i ens dónen la informació que conté el disc.
La informació d'un disc òptic és emmagatzemada seqüencialment en una espiral des del cercle més intern fins al més extern.

- Blu-ray Disc (BD)
És un suport molt semblant als CDs i DVDs, encara que bastant més car, però amb molta més capacitat. El format va ser desenvolupat per permetre gravar, reescriure i reproduir vídeo d'alta definició (HD) amb una resolució de fins a 1920x1080 píxels, així com emmagatzemar grans quantitats de dades.
Mentre que les tecnologies òptiques actuals dels discs tals com DVD utilitzen un làser vermell per a llegir i per a escriure dades, el nou format utilitza un làser blau -violeta, d'aquí el nom. Tot i utilitzar làsers diferents es poden fer compatibles amb una unitat òptica. L'avantatge d'aquest làser és que permet enfocar el punt del làser amb major precisió i, per tant, es pot incrementar la densitat de dades en la superfície del disc.

SSD

Una unitat d'estat sòlid (de l'anglès SSD, solid state drive) és un dispositiu d'emmagatzematge de dades que utilitza una memòria no volàtil (NAND) com la flash, o memòria volàtil com l'SDRAM, per a emmagatzemar dades, enlloc dels plats giratoris que es troben als discs durs convencionals. S’usen principalment en microportàtils com a substitució del disc dur convencional, ja que necessiten menys energia per funcionar i són de mida més reduïda.


Dispositivos de almacenamiento



DISCOS DUROS

Son dispositivos de almacenamiento no volátil. Se guardan grandes cantidades de datos digitales en la superficie magnetizada de los diversos discos (Platt) que contiene, los cuales giran a gran velocidad.
Las características principales de un disco duro son su capacidad de almacenamiento, la velocidad de transferencia (en Mb / s), y el tiempo de acceso (en milisegundos), que a su vez viene condicionado por la velocidad de rotación ( rpm o rotaciones por minuto).
Pueden ser internos o externos y de diferentes medidas, pero nos centraremos en los externos, que se conectan por USB mayoritáriamente:
-Los de 3,5 " necesitan una fuente de alimentación externa y ofrecen 7200 rpm.
-Los de 2,5 " a veces incorporan 2 conectores USB para poder funcionar sin tener que enchufar a la red eléctrica. Llegan a las 5400 rpm.
-Los de 1,8 " son del tamaño de una tarjeta de crédito y tienen las mismas características que los de 2,5".

- DISCOS DUROS SCSI

La ventaja de estos discos no está en su mecánica, que puede ser idéntica a la de un disco duro común IDE (misma velocidad de rotación, mismo tiempo medio de acceso ...) sino que la transferencia de datos es más constante y casi independiente de la carga de trabajo del microprocesador.
Esto hace que la ventaja de los discos duros SCSI sea apreciable en ordenadores cargados de trabajo, como servidores, ordenadores para vídeo, etc., mientras que si lo único que queremos es cargar Word y hacer una carta la diferencia de rendimiento con uno de estos discos será inapreciable.
Los discos SCSI son una opción profesional, de precio y prestaciones elevadas, por lo que los fabricantes siempre escogen este tipo de interfaz para sus discos de mayor capacidad y velocidad.

MEMORIAS FLASH

Son un tipo de memoria que permite borrar posiciones de memoria en una operación programable. En otras palabras, es un chip de memoria que mantiene su contenido sin tensión de alimentación.

- PENDRIVES
La memoria USB o dispositivo USB (también llamada Pendrive) es un pequeño dispositivo de memoria flash que se puede conectar directamente a un puerto USB. Permite el almacenamiento de todo tipo de archivos (imágenes, fotos, música, películas, programas, etc.) Y disfrutar de estos ficheros en un ordenador, reproductor de música, de vídeo, etc ...
Son dispositivos muy comunes, ya que no necesitan ningúna complicada instalación para poderlos usar. Son compatibles con todos los sistemas operativos (GNU / Linux, Macintosh, Windows, etc.).
Algunos reproductores portátiles de MP3 son también memorias USB, pero con la capacidad de reproducir los archivos sonoros.

- TARJETAS
Son muy utilizadas en cámaras digitales, PDA's, teléfonos, reproductores de música, videoconsolas y otras aplicaciones electrónicas. Tienen una gran capacidad de regravbabilidad, almacenamiento, y son de dimensiones pequeñas.
El problema es que hay muchos tipos diferentes de tarjetas de memoria. Las más comunes son las Secure Digital (SD), Memory Stick y xD.

DISCOS ÓPTICOS

Son unas superficies circulares de policarbonato donde la información se guarda haciendo unos surcos en la superficie del disco. El acceso a los datos por parte de un lector de disco óptico se realiza cuando un material especial del disco, que suele ser de aluminio, és iluminado con un haz de luz láser. Los surcos de la superficie modifican el comportamiento del haz del láser reflejado y nos dan la información que contiene el disco.
La información de un disco óptico es almacenada secuencialmente en una espiral desde el círculo más interno hasta el más externo.

- Blu-ray Disc (BD)
Es un soporte muy parecido a los CDs y DVDs, aunque bastante más caro, pero con mucha más capacidad. El formato fue desarrollado para permitir grabar, reescribir y reproducir vídeo de alta definición (HD) con una resolución de hasta 1920x1080 píxeles, así como almacenar grandes cantidades de datos.
Mientras que las tecnologías ópticas actuales de los discos tales como DVD utilizan un láser rojo para leer y para escribir datos, el nuevo formato utiliza un láser azul-violeta, de ahí el nombre. A pesar de utilizar láseres diferentes se pueden hacer compatibles con una unidad óptica. La ventaja de este láser es que permite enfocar el punto del láser con mayor precisión y, por tanto, se puede incrementar la densidad de datos en la superficie del disco.

SSD

Una unidad de estado sólido (del inglés SSD, solid state drive) es un dispositivo de almacenamiento de datos que utiliza una memoria no volátil (NAND) como flash, o memoria volátil como la SDRAM, para almacenar datos , en lugar de los platos giratorios que se encuentran en los discos duros convencionales. Se usan principalmente en microportátiles como sustitución del disco duro convencional, ya que necesitan menos energía para funcionar y son de tamaño más reducido.

Redes Sociales I

|



Quan parlem de xarxes socials fem referència a aquelles pàgines web que tenen com a objectiu la comunicació i la interacció entre els usuaris. En un principi l’eina utilitzada en la comunicació virtual van ser els fòrums (dedicats a compartir idees sobre un tema concret) i els xats (destinats a relacionar-se entre internautes).

Al 2002 van començar a aparèixer les xarxes socials, i al 2003, amb l’obertura de dues de les pàgines més populars (Myspace i Xing), es van fer famoses. La principal diferència que oferia en relació als anomenats anteriorment és la possibilitat d’agregar a les amistats que vulguis, tenint la elecció d’interactuar amb les persones desitjades.

Actualment, s’han comptabilitzat més de 200 pàgines que, al tenir competència, intenten oferir al usuari novetats per tal de no caure en l’oblit (com és el cas de Yahoo Mash, que al tenir moltes limitacions, no passà de la seva versió beta). Tuenti, Facebook i Myspace són les més famoses.

El seu impacte mediàtic és bastant actual, sobretot en el cas de Tuenti i Facebook, degut a un dels problemes de les xarxes: la privacitat.

Encara que puguem elegir amb qui parlar, multitud d’aplicacions de la mateixa pàgina fan que les teves fotografies, altres publicacions i amistats puguin tenir accés segons si ho requereix. La poca seguretat de les teves dades es va posar en dubte seriosament desprès de l’assassinat d’una dona anglesa pel seu exmarit, al veure al seu facebook que havia començat una nova relació amb un altre home o la Facebook Army, un grup de vàndals que acudeixen als events per tal de destrossar-ho.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades està portant a terme una campanya de conscienciació sobre la importància de donar accés a totes les dades. Tot i així, Facebook darrerament sol•licità l’opinió dels usuaris mitjançant un referèndum sobre la privacitat d’aquest.

Evidentment, tampoc són tot inconvenients, perquè per exemple, gràcies a Facebook s’ha dut a terme un projecte de donacions per tal de crear dos pous d’aigua a Mali.



Cuando hablamos de redes sociales hacemos referencia a ésas páginas web que tienen como objetivo la comunicación y la interacción entre los usuarios.

En un principio la herramienta utilizada en la comunicación virtual fueron los foros (dedicados a compartir ideas sobre un tema en concreto) y los chats (destinados a la relación entre internautas).

En el 2002 empezaron a aparecer las redes sociales, y al 2003, con la apertura de dos de las páginas más populares (Myspace y Xing), se hicieron famosas. La principal diferencia que ofrecía en relación a los nombrados anteriormente es la posibilidad de agregar a las amistades que quieras, teniendo la elección de interactuar con las personas deseadas.

Actualmente, se han contabilizado más de 200 páginas que, al tener competencia, intentan ofrecer al usuario novedades para no caer en el olvido (como es el caso de Yahoo Mash, que al tener muchas limitaciones, no pasó de su versión beta). Tuenti, Facebook y Myspace son las más conocidas.

Su impacto mediático es bastante actual, sobretodo en el caso de Tuenti y Facebook, debido a uno de los problemas de las redes: la privacidad.

Aunque que podamos elegir con quién hablar, multitud de aplicaciones de la misma página pueden tener acceso a tus fotografías, otras publicaciones y información de tus amistades si lo requiere. La poca seguridad de tus datos se puso en duda seriamente después del asesinato de una mujer inglesa por su exmarido, al ver que en su Facebook había empezado una nueva relación con otro hombre, o la Facebook Army, un grupo de vándalos que acuden a los eventos anunciados por dicha página para destrozarlos.

La Agencia Española de Protección de Datos está llevando haciendo una campaña de conscienciación sobre la importancia de dar acceso a todos tus datos. Aún así, Facebook solicitó la opinión de los usuarios mediante un referéndum sobre la privacidad de éste.

Evidentemente, no todo son inconvenientes, porque por ejemplo, gracias a Facebook se llevó a cabo un proyecto de donaciones para crear dos pozos de agua en Mali.


Foto realizada por Mar Lizana

Internet del futur

|



Predir com serà l’Internet del futur es pot sintetitzar dient velocitat, velocitat i més velocitat. La web que avui utilitzem, amb les seves pàgines i links, va sorgir a finals dels anys vuitanta per solucionar la necessitat de compartir ràpidament la informació entre científics; amb l’augment de la informació, aquesta necessitat segueix més vigent que mai i, gràcies als avenços aconseguits, una autèntica revolució en la comunicació està a punt d’arribar en benefici de tots.

A les nostres cases la banda ampla (tecnologia que permet la transmissió de dues o més senyals a través d’un mateix mitjà) que tenim és de com a molt uns 10 Megabits per segon, però en investigació s’arriba a necessitar com a mínim des d’un Gigabit per segon (1000 Mb) fins a 10 Gigabits per segon (10.000 Mb). Els científics necessiten aquestes connexions tan ràpides perquè la quantitat d’informació que es genera en experiments científics és enorme, milers de milions de Gigabits que cal transportar a nivell mundial amb celeritat.

Segons Víctor Castelo, enginyer del centre tècnic d’informàtica del CSIC, en només deu anys tots podrem tenir unes velocitats que arribaran als 100 Megabits per segon, deu vegades més del que tenim ara. Per gaudir a casa d’aquestes connexions tan ràpides serà necessari substituir l’actual cablejat de parell trenat de coure del famós ADSL per fibra òptica. La velocitat és quelcom que la tecnologia està facilitant amb la posada en funcionament de WDM (Wavelength Division Multiplexing) y la seva versió ampliada DWDM (Dense Wavelength Division Multiplexing), sistema que utilitza les fibres òptiques de forma simultània amb varis canals de distinta longitud d’ona i, per tant, permet multiplicar la velocitat base de la fibra, fins i tot de les actualment instal·lades.

En un futur no gaire llunyà, les expectatives són que podrem assolir sistemes que arribaran a transportar 1000 Gigabits per segon, és a dir un Terabit per segon. Per fer-nos una idea del que això representa, estem davant d’una capacitat que permetria transmetre 15.000 pel·lícules de 3 hores cada una, en un segon.

Per a més informació podeu consultar:

Castelo Gutiérrez, Víctor; Ruiz Martínez, Pedro Miguel. Videoconferencia y CSCW: La base tecnológica para la formación en línea y el trabajo en grupo [en línia] <http://www.ucm.es/info/multidoc/multidoc/revista/num8/castelo.html> [Consulta: 16 abril 2009]

RTVE. Tres Catorce: en red 01.02.2009
<http://www.rtve.es/television/20090326/red-tres14-febrero/254274.shtml>
[Consulta: 16 abril 2009]




Predecir como será el Internet del futuro se podría resumir como velocidad, velocidad y otra vez velocidad. La web que hoy usamos, con sus páginas y sus links, surgió a finales de los 80 para solucionar la necesidad de compartir con rapidez información entre científicos. Con el aumento de la información, esa necesidad sigue más vigente que nunca y, gracias a los avances conseguidos, una auténtica revolución en la comunicación está a punto de llegar para beneficiarnos a todos.

En nuestras casas la banda ancha (tecnología que permite la transmisión de dos o más señales a través de un mismo medio) que tenemos es de cómo mucho unos 10 Megabits por segundo, pero en investigación se llega a necesitar como mínimo desde un Gigabit por segundo (1000 Mb) hasta 10 Gigabits por segundo (10.000 Mb). Los científicos necesitan estas conexiones tan rápidas porque la cantidad de información que se genera en experimentos científicos es enorme, miles de millones de Gigabits que hay que transportar a nivel mundial con rapidez.

Según Víctor Castelo, ingeniero del centro técnico de informática del CSIC, en sólo diez años todos podremos tener unas velocidades que llegarán a los 100 Megabits por segundo, diez veces más de lo que tenemos ahora. Para tener en casa estas conexiones tan rápidas será necesario sustituir el actual cableado de cobre del famoso ADSL por fibra óptica. La velocidad es algo que la tecnología esta facilitando con la puesta en funcionamiento de WDM (Wavelength Division Multiplexing) y su versión ampliada DWDM (Dense Wavelength Division Multiplexing), sistema que utiliza las fibras ópticas de forma simultánea con varios canales de distinta longitud de onda y, por tanto, permite multiplicar la velocidad base de la fibra, incluso de las actualmente instaladas.

En un futuro no muy lejano las expectativas son que podremos llegar a sistemas que llegarán a transportar 1000 Gigabits por segundo, es decir un Terabit por segundo. Para hacernos una idea de lo que esto representa, estamos ante una capacidad que permitiría transmitir 15.000 películas de 3 horas cada una, en un segundo.

Para más información podéis consultar:

Castelo Gutiérrez, Víctor; Ruiz Martínez, Pedro Miguel. Videoconferencia y CSCW: La base tecnológica para la formación en línea y el trabajo en grupo [en línea] <http://www.ucm.es/info/multidoc/multidoc/revista/num8/castelo.html> [Consulta: 16 abril 2009]

RTVE. Tres Catorce: en red 01.02.2009 [en línea]
<http://www.rtve.es/television/20090326/red-tres14-febrero/254274.shtml>
[Consulta: 16 abril 2009]

Linux

|



Linux

Saps que és Linux? Per què fer-lo servir? Els seus punts forts?
En aquest article os oferim una introducció a Linux partint d'una comparativa amb Windows que és el sistema operatiu més fet servir.

Linux és un sistema operatiu que poc a poc va guanyant terreny a l'altre sistema operatiu més conegut, Windows.

Característiques principals de Linux:

  • És de codi obert: el que vol dir que qualsevol amb els coneixements suficients de programació pot optar per ampliar dit sistema o moldejar-lo com vulgui. També com molts altres programes de codi obert té una comunitat immensa de gent que contribueixen a que el sistema creixi, creen programes gratuïts i solucionen errors. Linux consta de diferents distribucions que no són més que diferents camins d'evolució que ha pres el mateix programa en funció de quin grup de persones treballa en ell.
    Aquest sistema el podem trobar per Internet per a la seva descàrrega directa i totalment gratuïta.

  • L'estètica i la funcionalitat: Windows es va fer popular pel seu interfície d'escriptori, abans d'aquest només hi havia sistemes operatius per comandaments i això va ser un gran pas. Linux va començar sent un sistema on el més important era la funcionalitat i s'ha seguit treballant amb comandaments tot i que ha anat incorporant més i més trets similars a Windows a nivell gràfic per a que cada vegada costi menys fer el canvi d'un sistema a l'altre, però sempre tindrem la opció d'abandonar la part gràfica i operar completament a través d'una consola de comandaments.

  • L'estructura del sistema: en si el tipus de memòria que fan servir és diferent i també molts dels procedimients habituals, això afegint un gran interès per fer-los segurs, ja que des de fa temps es fan servir com a servidors, els fan sistemes bastant segurs i estables. Serà molt més difícil que se'ns infecti un sistema de Linux o que se'ns torni inestable i ens obligarà a reinicis succesius, programes que es tanquen, etc (fet habitual a la llarga amb Windows).


En aquest cas us recomanem la distribució Ubuntu el qual és dels més populars del moment per la seva interfície amigable i sencilla, la seva gestió de programes intern i en concret aquest ha estat creat per una empresa però segueix sent gratuït i a més a més es poden demanar CDs d'instalació gratuïts que envien a la direcció que desitgis a https://shipit.ubuntu.com/.

+Si vols saber-ne més, fes clic aquí per a més informació.

- Contreure información



Lin­­­ux o GNU/Linux és un sistema operatiu de llicència lliure (GPL) creat al 1991 a Hèlsinki, Finlàndia per Linus Trovalds; d’aquí el nom del sistema operatiu. Ho va aconseguir realitzant canvis a un clon d’Unix basant-se en els seus coneixements en el sistema operatiu Minix per tal de poder implementar-ho en els comutadors amb el processador Intel 386.

Linux no és només el nom del sistema operatiu sinó també del nucli o kernel del sistema. Quan diem GNU/Linux, estem dient que el nostre sistema operatiu té el kernel Linux i com a estructura (llibreries) GNU. Aquestes utilitats GNU van ser creades per Richard Stallman i la Free Software Foundation.

Tant Linux con GNU,des del seu inici, han estat programari lliure. A partir de la primera creació del nucli Linux, Linus Torvald va fer una crida a tots els programadors per col·laborar en el desenvolupament de Linux.

Actualment Linux és utilitzat en la creació de moltes distribucions de software lliure SuSE, Mandriva, Debian, Ubuntu, etc., tot i que no totes aquestes distribucions provenen de comunitats de programari lliure, el que vol dir que no totes les distribucions tenen el codi obert a modificacions per els usuaris.

Actualment Linux es relaciona amb un pingüí ja que és la mascota del projecte.

Com ja sabem en un inici Linux no era un sistema operatiu apte per a l’entorn escriptori sinó que tot els canvis i accessos a programes es feia a partir d’una consola i codis, per tant no era accessible per a tots els usuaris. Els entorns d’escriptori més usuals actualment per Linux són:

  • KDE. (K Desktop Enviroment)va ser creat al 1996 per Matthias Ettrich. Aquest entorn de finestres està basat en les llibreries Qt, el que en un principi els hi va portar problemes amb els membres del projecte GNU ja que aquestes llibreries no eren programari lliure i era una contradicció usar-les dins d’un entorn de programari lliure. Aquestes llibreries ja són de llicència GPL des de 2000.
    KDE actualment no només està disponible per Linux sinó també per Unix, Solaris, etc., inclòs Windows que utilitza l’arquitectura de KDE en les seves llibreries de Win32 (la base del sistema operatiu Windows).
    Com a curiositat en un inici la K de KDE havia de ser una C de Cool Desktop Enviroment, però com que ja existia la companya Common Desktop Enviroment, es va quedar una K. La mascota d’aquest projecte és un drac anomenat Konqui.
    És l’escriptori per defecte de Mandriva i SuSE.

  • GNOME. Al Igual que KDE, és un entorn d’escriptori per a Unix i Linux sota la tecnologia X-Windows i forma part del projecte GNU. Va ser creat per Miguel de Icaza, a diferencia de KDE les llibreries en les que es basa GNOME són GTK, originalment creades per el programa d’edició d’imatges GIMP. Aquest projecte es va crear per fer accessible a tot tipus d’usuaris Linux, actualment esta tutoritzat per la Fundació GNOME. Les distribucions que porten GNOME són moltes ja que és el més estandarditzat, algunes d’aquestes son Ubuntu o Debian. El logo de GNOME és la petjada d’un peu.

  • Xfce (XForms Common Enviroment). Actualment aquestes sigles són enteses com XFree Cholesterol Enviroment perquè el consum de memòria tant del processador com de la targeta gràfica és mínim, això es a causa de que és un sistema que no té gaire elements decoratius. Al igual que els anteriors és un sistema de finestres elaborat per a Unix i derivats, però en aquest cas els arxius per retocar els sistema estan ocults per a l’usuari. El creador de Xfce va ser Oliver Fourdan, i al igual que en GNOME es va basar en les llibreries GTK tot i que el gestor de finestres en aquest cas és Thunar. Aquest entorn de finestres no és fàcil de trobar a les distribucions de Linux, el podem trobar com a opcional a Fedora i Debian.




Linux

¿Sabes que es Linux? ¿Por que usarlo? ¿Sus puntos fuertes?
En este artículo os ofrecemos una introducción a Linux a partir de una comparativa con Windows que es el sistema más usado.

Linux es un sistema operativo que poco a poco va ganando terreno al otro sistema operativo más conocido, Windows.
Rasgos principales de Linux:

  • Es de código abierto: lo que quiere decir que cualquiera con los conocimientos suficientes de programación puede optar a ampliar dicho sistema o amoldárselo como quiera. Y también como muchos otros programas de código abierto cuenta con comunidades inmensas de gente que contribuyen a que el sistema crezca, crean programas gratuitos y solucionan errores. Linux cuenta con diferentes distribuciones que no son más que diferentes caminos de evolución que ha tomado el mismo programa en función de que grupo de personas trabaja en ello.
    Este sistema lo podemos encontrar por internet para su descarga directa y totalmente gratuita.

  • La estética y funcionalidad: windows se hizo popular por su interfaz de escritorio, antes de ello sólo habia sistemas operativos por comandos y eso fue un gran salto. Linux empezó siendo un sistema donde primava la funcionalidad y se ha seguido trabajando con comandos aunque ha ido incorporando más y más rasgos similares a windows a nivel gráfico para que cada vez cueste menos hacer el salto de un sistema a otro, pero siempre tendremos la opción de abandonar la parte gráfica y operar completamente a través de una consola de comandos.

  • La estructura del sistema: en si el tipo de memoria que usan es diferente y también muchos de los procedimientos habituales, eso sumando un gran interés por hacerlos seguros, ya que desde hace tiempo se usan como servidores, los hacen sistemas bastantes seguros y estables. Será mucho más difícil que se nos infecte un sistema de Linux o que se nos volviera inestable y nos obligara a reinicios sucesivos, programas que se cierran, etc (cosa habitual a la larga con Windows).


En este caso os recomendamos la distribución Ubuntu el cual es de los más populares del momento por su interfaz amigable y sencilla, su gestión de programas interno y en concreto este ha sido creado por una empresa pero sigue siendo gratuito y a más a más se pueden pedir CDs de instalación gratuitos que envían a la dirección que quieras en https://shipit.ubuntu.com/.

+Si quieres saber más, haz clic aquí para más información.

- Contraer información



Linux o GNU/Linux es un sistema operativo de licencia libre (GPL) creado en 1991 en Helsinki, Finlandia por Linus Torvalds, de aquí el nombre del sistema operativo. Para crear este sistema operativo se baso en un clon de Unix i realizó cambios a partir de sus conocimientos en el sistema Minix para así poder implementar-lo el los procesadores Intel 386.

Linux no es solo un nombre de un sistema operativo sinó también el núcleo o Kernel del sistema. Cuando decimos que nuestro sistema operativo es GNU/Linux, estamos diciendo que nuestro sistema operativo tiene el Kernel de Linux i como estructura (librerias) GNU. Las utilidades GNU fueron creadas por Richard Stallman conjuntamente con la Free Software Foundation.

Tanto Linux como GNU, des del principio. han sido de licencia libre.a partir de la primera creación del núcleo de Linux, Linus Torvald izo una llamada a todos los programadores para colaborar el desarrollo de Linux.

Actualmente Linux se usa en la creación de muchas distribuciones de Software libre: SuSE, Mandriva, Debian, Ubuntu, etc., aunque no todas estas distribuciones son de comunidades de software libre, lo que quiere decir que no todas las distribuciones tiene el código en abierto para realizar cambios.

Actualmente Linux se relaciona con un pingüino ya que es la mascota del proyecto.
Como ya sabemos en in inicio Linux no era un sistema operativo accesible para todos los usuarios, ya que no existía entorno de escritorio y todas las tareas se tenían que realizar a partir de consola. Los entornos de escritorio más usados actualmente son:

  • KDE (K Desktop Enviroment) fue creado en 1996 por Mattihas Ettrich. Este entorno de ventanas está basado en las librerias Qt, lo que en un principio les causó problemas con ,os miembros de GNU ya que estas librerías no eran software libre y era una contradicción utilizarlas dentro de un entorno de software libre. Estas librerías ya son de licencia GPL desde 2000.
    KDE actualmente no solo está disponible para Linux sino que también para Unix, Solaris, etc., Incluido Windows que utiliza la arquitectura de KDE en sus librerias Win32 (la base del sistema operativo Windows).
    Como curiosidad en un principio la K de KDE había de ser una C de Cool Desktop Enviroment, pero como ya existía una compañía llamada Common Desktop Enviroment, se quedó solo la K. la mascota de ste proyecto es un dragón llamado Konqui.
    Es el escritorio por defecto de Mandriva i SuSE.

  • GNOME. Al igual que KDE es un entorno de escritorio para Unix i Linux bajo la tecnología W-Windows y forma parte del proyecto GNU. Fue creado por Miguel de Icaza, a diferencia de KDE las librerías en las que se basa GNOME son GTK, originalmente creadas para el programa de edición de imágenes GIMP. Este proyecto se creo para hacer accesible a todo tipo de usuarios Linux, actualmente está autorizado por la Fundación GNOME. Las distribuciones que utilizan GNOME son muchas ya que es el más estándar, las más famosas son Debian i Ubuntu. El logo de GNOME es una huella del pie.


  • Xkce (XForms Common Enviroment). Actualmente estas siglas tienen otro significado, XFree Cholesterol Enviroment, porqué el consumo de memoria tanto del procesador como de la tarjeta gráfica es mínimo, esto es gracias a que es un sistema que no tiene muchos elementos decorativos. Al igual que los anteriores es un sistema de ventanas creado para Unix y derivados, pero en este caso los archivos que permiten retocar el sistema están ocultos a los usuarios. El creador de Xfce fue Oliver Fourdan, y al igual que en GNOME se baso el las librerías GTK aunque en este caso el gestor de ventanas es Thunar. Este entorno de ventanas no es fácil de encontrar en las distribuciones de Linux, aunque el el caso de Debian y Fedora lo podemos encontrar de manera opcional.


Fotografia per Mar Lizana