Els microportàtils, segona part.

• Català
• Castellano

Aquest article és una continuació de l'entrada sobre microportàtils i es centra en els models assequibles per als estudiants.
Per fer una petita introducció, el terme netbook el va introduir Intel per referir-se a aquells portàtils de baix cost que tenen la funció bàsica de conectar-se a Internet i aplicacions d'ofimàtica, això ho va aconseguir creant processadors amb un procés de fabricació de 45 nanòmetres (el que permet un tamany més reduit del processador) i amb una optimització del consum de bateria. Aquests ordinadors també són coneguts com UMPC (Ultra Mobile PC) o Subportàtil.
Actualment ja hi ha varies empreses que es dediquen a fabricar aquests portàtils a preus molt competitius. Aquí us mostrarem alguns exemples dels portàtils que hi ha actualment i que són una bona opció per aquells estudiants que en volen un per a la universitat.
Les seves característiques principals són:
Pantalla petita. Entre 7 i 10 polzades.
Processador bàsic. Per tant jugar a jocs o processar imatges i vídeos és bastant complicat.
Pes molt baix. Normalment menys d’un quilo.
Els sistemes operatius poden ser o Windows o Linux. En el cas dels UMPC, molts van amb Windows mobile.
Els discs durs poden ser de dos tipus. Els normals (HDD) o uns anomenats SSD que són dispositius d'emmagatzematge de dades construits a partir de les memòries Flash o memòries volàtils com les SDRAMs.Donat els seu pes s’ometen alguns perifèrics com el CD, els ports USB, etc.
Actualment els més venuts són tres:

Asus EEEPC

Acer One

MSI Wind

Tot i que trobem altres com el de HP, Lenovo (marca de IBM), Dell, HTC etc.
Els preus d’aquests portàtils oscil·len entre 300 euros i 500 euros. El preu, a més, baixa si el sistema operatiu que porta és lliure, ja que no s’han de pagar llicències.
Per això des de Tecnobid recomanem a tots aquells usuaris que no tinguin encara portàtil o que se'l volen canviar, que mirin també aquesta opció ja que és barata i de gran portabilitat.

Fonts consultades
Intel Atom (Wikipedia)

SSD (Wikipedia)

Netbooks (Wikipedia)

Este artículo es la continuación de la entrada sobre micropotàtiles i se centra en los modelos asequibles para los estudiantes.
Como introducción decir que el termino netbook ha sido reintroducido por Intel para referirse a aquellos portátiles de bajo coste dónde sus funciones básicas son conectarse a Internet y tareas de ofimática, esto lo consiguieron creando procesadores con un proceso de fabricación de 45 nanómetros (lo que permite un tamanyo más reducido del procesador) y una optimización de la bateria. Estos ordenadores también son conocidos como UMPC (Ultra Mobile PC) o Subportátil.
Actualmente ya hay varias empresas que se dedican a fabricar estos portátiles a precios muy competitivos. Aquí os mostraremos algunos ejemplos de los portátiles que hay actualmente, ya que son una buena opción para aquellos estudiantes que quieran un portátil para la universidad a precio bajo.
Sus características principales son:
Pantalla pequeña. Entre 7 y 10 pulgadas.
Procesador básico. Por lo tanto jugar a juegos o procesar imagen y video será bastante difícil.
Peso muy bajo. Normalmente menos de un quilo.
Los sistemas operativos pueden ser Windows o Linux. En el caso de los UMPC muchos van con Windows Mobile.
Los discos duros pueen ser de dos tipos. los normales (HDD) o los llamados SSD que son dispositivos de almacenamiento de datos construidos a partir de memòrias Flash o de unidades volátiles como las SDRAMs.
Dado el peso se omiten algunos periféricos como el CD, el USB, etc.
Actualmente los más vendidos son tres:

Asus EEEPC


Acer One


MSI Wind

Aunque encontramos otros como el de HP, Lenovo (marca de IBM), Dell, HTC etc.
Los precios de estos portátiles van de 300 euros a 500 euros. El precio baja si el sistema operativo incluido es libre ya que no se tienen que pagar licencias.
Por esto, desde Tecnobid recomendamos a todos aquellos usuarios que no tengan aún un portátil o que se lo quieran cambiar, que miren también esta opción ya que es barata y de gran portabilidad.

Fuentes consultadas
Intel Atom (Wikipedia)

SSD (Wikipedia)

Netbooks (Wikipedia)

Chrome i la batalla dels navegadors

• Català
• Castellano

L’empresa Google poc a poc controla la oferta d’Internet, dominant les aplicacions que més demanda tenen per part dels usuaris; començant pel cercador, ha anat creant i traient al mercat diferents eines que han tingut un gran éxit com Google Maps o Calendar entre altres.

En aquesta ambició comercial ha tret al mercat Chrome, un navegador per competir amb Mozilla Firefox, Internet Explore 8 (IE8), Safari, Opera, etc. La descàrrega del Chrome es pot fer des d'aquí: http://www.google.com/chrome.

Amb l’arribada de Chrome, el recentment estrenat navegador de Google, l’usuari té una opció més per a escollir entre l’ampli ventall de programes per a navegar per la web, tot i que, per tradició, mandra o manca de coneixements, els usuaris prefereixen el que s’inclou en el seu sistema operatiu.

Google ha apostat per la simplicitat i el rendiment al crear el seu navegador. Comparant-lo amb els demés, és molt senzill instal•lar Chrome perquè permet conservar les dades ja existents d’altres programes, com els marcadors (favoritos). La interfície és minimalista. No hi ha un menú tradicional i fins i tot la barra de navegació és única. Anomenada Omnibox, serveix per a tot: teclejar les direccions de les pàgines web, cercar mots o tornar a consultar les webs visitades.















Omnibox, és un sistema que suggereix llocs web a mesura que tecleges la URL (direcció web) a la barra de direccions. Es diu que els caràcters que es teclegen són enviats a Google encara que no hagis clicat Enter. Segons Cnet, l’empresa a més a més guarda un 2% d’ells juntament amb la IP corresponent. La Electronic Frontier Foundation ja ha manifestat la seva preocupació al respecte.

Chrome juga amb avantatge respecte als altres navegadors: el que li passa a una pestanya no afecta a les demés, és a dir, si una s’espatlla les demés segueixen funcionant.

Però per trobar-se encara en una versió en proves, algunes web poden no veure’s correctament fins que es torni a redissenyar; en això Firefox el supera ja que compleix els estàndards web i és prou flexible amb webs mal dissenyades; fet que és totalment oposat a IE8, flexible amb webs mal dissenyades però amb una pobre gestió dels estàndards web.

Observeu, sinó, com ambdós navegadors passen els tests proposats per el Web Standars Project : Acid 2 Browser test (http://www.webstandards.org/action/acid2/); Acid 3 Browser test (http://www.webstandards.org/action/acid3/).

Una altra avantatge de Firefox respecte a Chrome i IE8 és que està disponible per a diverses plataformes (Windows, GNU/Linux, Mac OS X,...), i que disposa d'una comunitat d'usuaris molt activa que ha desenvolupat moltes extensions; però Chrome és probable que respongui a aquesta debilitat.

Per finalitzar, una petita llista dels navegadors que hi ha disponibles per a dispositius mòbils:


* Opera mobile: és el més utilitzat ja que és ràpid reproduint flash i segueix les directrius del web. http://www.opera.com/mobile/

* Fennec: De Firefox, té les mateixes prestacions que l'opera però és una miqueta més lent reproduïnt flash.

* IRIS Browser: Ocupa molt poc i casi no gasta recursos de la pda, és igual de compatible que l'Opera i també reprodueix molt bé el flash. http://www.torchmobile.com/

* Internet Explorer: és igual que per a PC, consumeix molta bateria i memòria, no carrèga bé les pàgines i no segueix els estandarts.

* Skyfira: És gratuït i és igual de ràpid que l'opera. http://www.skyfire.com/about


Així doncs com deia Antonio Machada caminante, no hay camino, se hace camino al andar.

Quin serà el camí de Chrome?

















Imatge extreta del diari Público (http://www.publico.es/ciencias/tecnologia/148367/sencillez/compatibilidad/frente/anos/experiencia)


Vincles relacionats:


http://es.wikipedia.org/wiki/Comparativa_de_navegadores_web

La empresa Google poco a poco controla la oferta de Internet, dominando las aplicaciones que más demanda tienen por parte de los usuarios; comenzando por el buscador, ha ido creando y sacando al mercado diferentes herramientas que han tenido un gran éxito como Google Maps, Calendar entre otros.

En esta ambición comercial ha sacado al mercado Chrome, un navegador para competir con Mozilla Firefox, Internet Explorer 8 (IE8), Safari, Opera, etc. La descarga del Chrome se puede realizar desde aquí: http://www.google.com/chrome.

Con la llegada de Chrome, el recientemente estrenado navegador de Google, el usuario tiene una opción más para escoger dentro del amplio abanico de programas para navegar por el web aunque, por tradición, pereza o falta de conocimientos de los usuarios prefieren el que se adjunta con el sistema operativo.

Google ha apostado por la simplicidad y el rendimiento al crear su navegador. Comparandolo con los demás, es muy sencillo de instalar Chrome porque permite conservar los datos ya existentes de otros programas, como los favoritos. La interfície es minimalista. No hay un menú tradicional y hasta la barra de navegación es única. Con el nombre de Omnibox, sirve para todo: teclear las direcciones de la páginas web, buscar nombres o volver a consultar los webs visitados.















Omnibox, es un sistema que sugiere sitios web en el momento que tecleas la URL (dirección web) en la barra de direcciones. Se dice que los caracteres que se teclean son enviados a Google aunque no hayas tecleado Enter. Según Cnet, la empresa además guarda un 2% de ellos junto a la IP correspondiente. La Electronic Frontier Foundation ya ha manifestado su preocupación al respecto.

Chrome juega con ventaja respecto a los otros navegadores: lo que le pasa a una pestaña no afecta a las demás, es decir, si una se estropea las demás siguen funcionando.

Pero al encontrarse aún en una versión de prueba, algunos web pueden no verse correctamente hasta que se vuelvan a rediseñar; en esto Firefox lo supera ya que cumple los estándares web, es uno de los navegadores más respetuosos con las ‘reglas web’; hecho que es totalmente opuesto a IE8 que tiene una pobre gestión de los estandares web.

Observad, sino como ambos navegadores pasan los test propuestos por el Web Standard Project : Acid 2 Browser test [ http://www.webstandards.org/action/acid2/]; Acid 3 Browser test http://www.webstandards.org/action/acid3/.

Otra ventaja de Firefox respecto a Chrome y IE8 es que está disponible para diversas plataformas (Windows, GNU/Linux, Mac OS X,…), y que dispone de una comunidad de usuarios muy activa que ha desarrollado muchas extensiones; pero Chrome es probable que responda a esta debilidad.

Para finalizar, una pequeña lista de navegadores que hay disponibles para dispositivos móviles:

* Opera mobile: es el más utilizado ya que es rápido reproduciendo flash i sigue las directrices del web.

Link: http://www.opera.com/mobile/

* Fennec: De Firefox, tiene las mismas prestaciones que el Opera pero es un poco más lento reproduciendo flash.

* IRIS Browser: Ocupa muy poco y casi no gasta recursos de la pda, es igual de compatible que el Opera y también reproduce muy bien el flash.

Link:http://www.torchmobile.com/

* Internet Explorer: es igual que para el PC, consume mucha batería y memoria, no carga bien las páginas y no sigue los estándares.

* Skyfira: Es gratuïto y es igual de rápido que el Opera.

Link: http://www.skyfire.com/about

De éste modo como decía Antonio Machado “caminante, no hay camino, se hace camino al andar.”

Cuál será el camino de Chrome?

















Imagen extraída del diario Público (http://www.publico.es/ciencias/tecnologia/148367/sencillez/compatibilidad/frente/anos/experiencia)

Enlaces relacionados:

http://es.wikipedia.org/wiki/Comparativa_de_navegadores_web

Netvibes, el teu escriptori virtual

• Català
• Castellano

Netvibes és un recurs en línia gratuït que pretén substituir la pàgina d’inici del navegador. Permet crear a la nostra mida un portal, escriptori virtual, que pot ser públic, privat o mixt. En ell podem posar una sèrie de mòduls o ginys, més coneguts com a widgets o gadgets, de molts tipus diferents com per exemple: fonts de notícies (RSS), el temps meteorològic, l’accés al teu compte de correu web, etc. Tots aquests recursos estan llistats a la teva pàgina d’administració un cop t’has registrat en el servei, i són fàcils d’incorporar i col·locar (pel senzill sistema d’arrossegar i desar) dins de la nostra pàgina personalitzada. La idea és que puguis trobar tota la informació que necessites de manera fàcil i ràpida.

Configurat com a pàgina d’inici en el nostre explorador, ens pot estalviar molt de temps de navegació. Per altre costat té un gran potencial d’ús, doncs permet afegir altres eines útils: calendaris, llistes de tasques, xat, traductors, etc.

Netvibes segueix la tendència de crear comunitats “online” (com Facebook, per exemple), doncs podem cercar en els portals d’altres persones i agafar idees. Si ens ve de gust podem afegir-los com a favorits (amics) i així accedir a ells en futures ocasions de forma ràpida. Amb la intenció de crear una comunitat, tots els usuaris disposen d’un “mur”, una mena de taulell virtual d’anuncis o pàgina pública on qualsevol visitant pot penjar-hi comentaris i comunicar-se amb nosaltres. A l’ensems, també podem respondre en el mateix mur.

Per organitzar els nostres continguts, i com que cada cop afegim més i més coses, les pestanyes ens faciliten organitzar-los adaptant-se al nostre gust o necessitats. És a dir, Netvibes implementa les pestanyes (igual que existeixen en els navegadors) permetent-nos crear vàries pàgines i configurar cadascuna d’elles per separat, amb els continguts que desitgem. Si no volem que tot això sigui públic podem fer-ho privat, tot o només en part, molt fàcilment amb uns pocs “clics”. A més a més compta amb una visita guiada (en anglès) que ens permet tenir una idea general de tot el que ens pot oferir aquest servei.

Com a dada d’interès, diferents entitats públiques de Catalunya han incorporat ja aquesta web de forma interna per a la seva organització. Netvibes ofereix, de manera senzilla, l’accés centralitzat als serveis que ofereixen aquestes entitats, des de qualsevol terminal que tingui accés a Internet.

Un exemple de biblioteca (en aquest cas al País Basc) que ha creat el seu propi Netvibes i l’ha posat a disposició del públic es pot visitar ahttp://www.netvibes.com/muskizkoliburutegia

A Tecnobid no ens en hem volgut estar i hem creat el nostre propi Netvibes, que anirà recollint informació relacionada amb les noves tecnologies que, igual que Netvibes, tenen possibilitats d’aplicació al món de les biblioteques i la Documentació. Pots visitar-lo a http://www.netvibes.com/tecnobid , i si trobes una font interessant no dubtis en fer-nos-la arribar.

Si ens vols agregar com a font de RSS al teu Netvibes només has de visitar http://es.eco.netvibes.com/widgets/296525/blog-tecnobid i clicant a "Add to Netvibes" es farà automàtic.

Aquí acaba aquest article, en 13 dies la següent entrega: “Chrome i la batalla dels navegadors”

Netvibes es un recurso en línea gratuito que pretende sustituir a la página de inicio del navegador. Permite crear a nuestra medida un portal, escritorio virtual, que puede ser público, privado o mixto. En este podemos colocar una serie de módulos o widgets, también llamados gadgets, de muy diferentes tipos como: fuentes de noticias (RSS), el tiempo meteorológico, acceso a tu cuenta de correo web, etc. Todos estos recursos se encuentran listados en tu página de administración una vez te das de alta en el servicio, y son fáciles de insertar y colocar (por el sencillo método de “arrastra y suelta”) dentro de nuestra página personalizada. La idea es que puedas encontrar toda la información que necesitas de forma fácil y rápida.

Configurado como página de inicio en nuestro explorador, nos puede ahorrar mucho tiempo de navegación. Por otro lado tiene un gran potencial de uso, en base a la adición de otras herramientas como calendarios, listas de tareas, chat, traductores, etc.

Netvibes se suma a la tendencia de crear comunidades “online” (como Facebook, por ejemplo), podemos buscar en los portales de otras personas y conseguir ideas. Si nos apetece podemos añadirlos como nuestros favoritos (amigos) para poder acceder a ellos en futuras ocasiones de forma rápida. En el intento de crear una comunidad, todos los usuarios cuentan con un "muro", una especie de tablón de anuncios o página pública donde cualquier visitante puede colgar comentarios y así comunicarse con nosotros. A su vez, también podemos responder en el mismo muro.

Para organizar nuestros contenidos, y como que cada vez ponemos más y más cosas, las pestañas nos facilitan organizarlos a nuestro gusto o necesidades. Es decir, Netvibes implementa las pestañas (tal como existen en los navegadores) para que podamos crear varias páginas y configurar cada una de ellas por separado, con los contenidos que queramos. Si no queremos que todo esto sea público podemos poner parte o todo en privado fácilmente con pocos clics. Además cuenta con una visita guiada (sólo en inglés) que nos permite tener una idea general de todo lo que nos puede ofrecer este servicio.

Como dato de interés, varias entidades públicas de Cataluña están ya usando esta web de forma interna para su organización. Netvibes ofrece, de una manera sencilla, el acceso centralizado a los servicios que ofrecen estas entidades, desde cualquier terminal que tenga acceso a Internet .

Un ejemplo de biblioteca (en este caso en el País Vasco) que ha creado su propio Netvibes y lo ha puesto a disposición del público se puede visitar en http://www.netvibes.com/muskizkoliburutegia

En TecnoBiD no hemos querido ser menos y hemos creado nuestro Netvibes , que irá recogiendo información relacionada con el mundo de las bibliotecas y la Documentación en relación a las nuevas tecnologías. Puedes visitarlo en http://www.netvibes.com/tecnobid , y si encuentras una fuente interesante , no dudes en hacérnosla llegar!

Si nos quieres agregar como fuente RSS en tu Netvibes sólo visita que visitar http://es.eco.netvibes.com/widgets/296525/blog-tecnobid y haciendo click en "Add to Netvibes" se hará automáticamente.

Aquí acaba este artículo, en 13 días la siguiente entrega: "Chrome y la batalla de los navegadores"

Els inicis dels Microportàtils

• Català
• Castellano

En el 2007 va aparèixer el primer prototip de l'ordinador portàtil de menys de 100 dòlars (83 euros) desenvolupat per Media Lab, una unitat de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Nicholas Negroponte, president i fundador d'aquesta prestigiosa institució, és el responsable d'aquest portàtil ideat per a vendre's en països pobres perquè sigui aplicat en l'educació.

La ONG Un portàtil per a cada nen que dirigeix Negroponte té com a primer objectiu la producció de 15 milions d'unitats en un any.
Brasil, Xina, Egipte, Tailàndia, Sud-àfrica seran per ara els primers a beneficiar-se d'aquest projecte, en la que participen també AMD, Brightstar, Google, News Corporation i Xarxa Hat.
El portàtil usa el sistema operatiu Linux i incorpora un processador a 500 MHz i 1GB de memòria. Inclou a més suport WiFi, 4 ports USB i una pantalla dual que permetrà canviar de blanc i negre a color. L'electricitat, problema comú en alguns països subdesenvolupats o en desenvolupament, es produirà a través d’una maneta que es farà girar manualment, ja que l’aparell només necessita 1 vat per a engegar-se.
A més, per al 2010 s’espera el “XO-2”, la segona generació d’aquests aparells, que tindrà 2 pantalles tàctils per a que pugui ser utilitzat com a llibre.
Comercialitzar un portàtil tan barat implica lògicament una dràstica reducció de costs en la producció i distribució. A més, per a reduir costs, aquest portàtil només es vendrà en grans quantitats i directament a ministeris d'educació que acceptin les condicions d'un portàtil per a cada nen i que els distribuiran com “llibres de text”.

Així doncs, el principal propòsit d’aquests ordinadors és reduir el factor de la bretxa digital present entre els països rics i pobres.

En el 2007 apareció el primer prototipo de ordenador portátil de menos de 100 dólares (83 euros) desarrollado por Media Lab, una unidad del Instituto Tecnológico de Massachussetts (MIT). Nicholas Negroponte, presidente y fundador de esta prestigiosa institución, es el responsable de este portátil ideado para venderse en países pobres para que sea aplicado en la educación.

La ONG Un portátil para cada niño que dirige Negroponte tiene como primer objetivo la producción de 15 millones de unidades en un año.
Brasil, China, Egipto, Tailándia, Sur-África serán por ahora los primeros en beneficiarse de este proyecto, en el que participan también AMD, Brightstar, Google, News Corporation y Red Hat.
El portátil usa el sistema operativo Linux e incorpora un procesador a 500 MHz y 1GB de memoria. Incluye además soporte WiFi, 4 puertos USB y una pantalla dual que permitirá cambiar de blanco y negro a color. La electricidad, problema común en algunos países subdesarrollados o en vías de desarrollo, se producirá a partir de una manecilla que se hará girar manualmente, ya que el aparato sólo necesita 1 watt para encenderse.
Además, para el 2010 se espera el “XO-2”, la segunda generación de estos aparatos, que constará de 2 pantallas táctiles para que pueda ser utilizado como libro.
Comercializar un portátil tan barato implica lógicamente una drástica reducción de costes en la producción y la distribución. Además, para reducir costes, este portátil sólo se venderá en grandes cantidades y directamente a ministerios de educación que acepten las condiciones de Un portátil para cada niño y que los distribuirán como “libros de texto”.

En definitiva, el principal propósito de estos ordenadores es reducir el factor de la brecha digital presente entre los países ricos y pobres.

Presentació

• Català
• Castellano

Benvinguts/des a TecnoBiD, el nou bloc de noves tecnologies creat per uns alumnes de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.
Aquest és un bloc dirigit a tot aquell interessat en els nous productes tecnològics que surten a la llum, un bloc amb l’objectiu de dotar d’eines que ajudin en les activitats formatives i professionals dels seus lectors.
Un bloc dinàmic, on la interacció amb els lectors permetrà veure que us interessa per tal de poder donar-vos respostes, on us mantindrem al dia de les activitats properes relacionades amb les noves tecnologies i amb entrevistes amb professionals experts en aquestes.
Amb una regularitat quinzenal tractarem temes com: microportàtils, RSS, Netvibes, la competència entre els Navegadors que hi ha al mercat i molt més.
La tecnologia no para d’actualitzar-se i nosaltres ho farem amb ella.
Actualitzat!

Welcome to TecnoBiD, the new Communication and Information Science' students blog from the University of Barcelona.

We would like you to participate. Thanks in advance

Bienvenidos/as a TecnoBiD, el nuevo bloc de nuevas tecnologías creado por unos alumnos de la Facultad de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad de Barcelona.
Este es un bloc dirigido a todo aquel interesado en los nuevos productos tecnológicos que salen a la luz, un bloc con el objetivo de dotar de herramientas que ayuden en las actividades formativas y profesionales de sus lectores.
Un bloc dinámico, donde la interacción con los lectores permitirá ver que os interesa para así poder daros respuestas, donde os mantendremos al día de las actividades cercanas relacionadas con la nuevas tecnologías y con entrevistas con profesionales expertos en estas.
Con una regularidad quincenal trataremos temas como: microportátiles, RSS, Netvibes, la competencia entre los navegadores que se encuentran en el mercado y mucho más.
La tecnología no para de actualizarse y nosotros lo haremos con ella.

Actualízate.

Welcome to TecnoBiD, the new Communication and Information Science' students blog from the University of Barcelona.

We would like you to participate. Thanks in advance

RSS

• Català
• Castellano

¿Què és l’RSS? Connectar-se a Internet per accedir a tot allò que ens interessa està molt bé, però heu pensat mai en la pèrdua de temps que suposa haver d’escriure l’adreça de cada lloc un per un, comprovar si hi ha quelcom de nou, i repetir aquesta operació absurdament una i altra vegada?, no seria molt millor que, prèviament seleccionades, fossin les novetats de les coses que ens agraden les que vinguessin a nosaltres? Doncs bé, bàsicament per a això és per al que serveixen les subscripcions RSS. RSS és una mena de “favoritos” però que a més fa que siguin els blogs i els teus webs de notícies preferits els que t’avisin quan tenen coses noves. Per utilitzar RSS necessites aprofitar-te d’un servei web que et permeti gestionar totes les teves subscripcions, és a dir un web lector de RSS on ens haurem de registrar. Aquests webs lectors se’ls coneix com a “lectors de feeds” o “agregadors”. Els més coneguts són www.google.com/reader, http://www.bloglines.com/, My Yahoo o http://www.newsgator.com/.

Per registrar-te a google reader primerament necessites tenir un compte de correu de gmail. Un cop ja el tinguis, vas a www.google.com/reader, introdueixes la teva adreça i la teva clau secreta i entres. Al menú del marge esquerra hauràs d’anar a “Añadir suscripción” i allà posar el link de la pàgina web o bloc al qual vols subscriure’t, i ja està!, és així de fàcil!. (si us voleu subscriure a TecnoBiD heu d’afegir http://tecnobid.blogspot.com/feeds/posts/default). La majoria de les pàgines i blocs permeten la subscripció a RSS, moltes vegades mitjançant un botó taronja característic (el que veieu en aquesta entrada), on després de clicar-lo has d’escollir quina és l’opció de lector que tens, en aquest cas google reader.
CommonCraft ha fet una explicació molt senzilla i clara sobre RSS:

Font de la imatge:http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Feed-icon.svg

Font de la imatge:http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Feed-icon.svg